Valoracions per ara

Perquè votaré SI en el referèndum d’autodeterminació?

Abans de l’estiu o després de l’estiu, amb la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, s’obrirà un intens debat ciutadà entre els defensors del SI i els del NO sobre si Catalunya ha d’ésser o no un nou estat independent dins d’Europa (i si és possible, membre de la Unió Europea).

Aquesta campanya serà oberta i tots els arguments a favor i en contra caldrà contraposar-los respecte a la situació actual, d’immobilisme i deteriorament. No hi haurà una oferta clara de les terceres vies que tanta gent ha esperat durant els darrers anys. Ningú amb la mínima responsabilitat ha plantejat una opció del tipus: concert econòmic, oficialitat total arreu del català i fet nacional en tots els ordres (esports, exteriors,...) com alternativa a la independència i al naixement d’un nou estat sobirà.

La campanya del NO serà per proposar un model constitucional i d’organització territorial de l’Estat espanyol en regressió i en crisis. En canvi, l’alternativa del SI serà del canvi i per construir una societat que superi moltes de les mancances actuals. A canvi, òbviament, s’hauran d’assumir sacrificis, en forma d’incerteses o bé de provisionalitats. Al final del camí, no obstant això, el SI donarà més garanties a tots els ciutadans i els serveis públics, sense dubte, experimentaran una millora substancial.

Molts ciutadans, malgrat tot, dubtaran molt, i les emocions i els sentiments faran acta de presència. No ho veuran 100% clar, i el dinamisme contra el desconegut farà trontollar també als més convençuts en la causa d’emancipació nacional. Tot plegat és lògic, i per això, cal saber-se explicar bé, i entendre amb meridiana objectivitat el motiu d’aquesta necessitat. 

En primer lloc, per desenvolupar l’autogovern, sense limitacions, ni tan sols econòmiques, pròpies d’un sistema de finançament autonòmic injust i arbitrari. En segon lloc, per desenvolupar una identitat solidària i transversal pròpia de països petits amb fortes conviccions democràtiques, a semblança de Dinamarca, Suïssa, Àustria, Finlàndia, Estònia,... I finalment, per garantir l’existència d’una cultura, una llengua i un valor que dins el context espanyol queda desemparat, poc protegit i en clara submissió i retrocés.

La proposta ciutadana, d’estil republicà, que tothom entén que forma part del SI, és la garantia més sòlida per a la protecció de totes les minories i les seves especificitats, dins del nou estat. I a més, la seva construcció es vol fer precisament comptant amb la seva aportació. Per això, és del cert que, com  el President Puigdemont va afirmar no fa gaire,  el nou país el “farien principalment als que ara s’oposen a la seva naixença”.

Per tant, per tot plegat, votaré SI. Al costat dels que votin NO, veïns de sempre i gent educada, en un exercici de convivència i democràcia que ens ha de fer estar tranquils i decidits a defensar aquesta opció col·lectiva. En certa mesura, des de l’anunci del “o referèndum o referèndum”, la campanya prèvia per motivar la participació en aquesta votació vinculant i decisiva ja s’ha iniciat. Falta donar-li tota la formalitat necessària i dotar-la dels mecanismes més exigents de validesa democràtica, però ja està en marxa. És una gran oportunitat col·lectiva, i ningú en quedarà al marge.

Llorenç Prats, @AraDesdara
Advocat i periodista