La justícia es pot guiar per criteris d’oportunitat?
D’acord amb fonts ben informades (La Vanguardia, pàg. 20 del
30/11/2016) el Tribunal Constitucional hauria ajornat l’admissió a
tràmit d’un recurs del govern espanyol. Aquesta decisió vindria
motivada per raons d’oportunitat, al entendre el ple d’aquesta alta
jurisdicció que l’admissió a tràmit suposaria, de forma quasi
automàtica, suspendre d’immediat expressions i acords del Parlament de
Catalunya.
L’oportunitat, per tant, quedaria justificada per sengles motius.
D’una banda, deixar temps a la nova fiscalia general de l’Estat per a
poder situar-se en el càrrec, i de l’altre, donar temps al nou govern
espanyol per donar opcions que rebaixessin les dimensions del
conflicte institucional entre Catalunya i Espanya.
Respecte a la primera, és obvi que no hi ha justificació jurídica que
l’empari, i llevat que La Vanguardia hagi avançat aquesta informació
sense haver-ho contrastat amb prou rigor, el Tribunal Constitucional
estaria actuant amb un càlcul de les pretensions de les parts de
manera totalment parcial per a una d’elles. Cal recordar, en aquest
sentit, que precisament la separació de poders pretén evitar
mecanismes de coordinació d’aquest tipus. En aquest cas,
paradoxalment, la part recurrent, el govern espanyol, es qui hauria
“demanat” aquesta temps tècnic per a poder escometre amb més i nous
arguments la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya.
I pel que fa a la segona, si bé l’ordre jurisdiccional es pot reservar
algunes facultats d’ordenació pròpies de la seva distingida tasca, no
és menys obvi que entendre que l’admissió a tràmit ja prejutja
directament la suspensió de les expressions i acords adoptats pel
Parlament de Catalunya, suposa també una certa parcialitat del tot
indigne d’una instancia amb magistrats tant ben preparats.
Per tot això, escau potser, amb el seny i cautela que aquestes
afirmacions de La Vanguardia desprenen, valorar la solidesa de les
fonts que aquest mitjà disposa al si del Tribunal Constitucional. Si
la idea consisteix a donar a entendre que el Tribunal Constitucional
pot ajornar al seu criteri els assumptes sobre els que es reclama la
tutela judicial efectiva, per damunt de la llei o d’altres
consideracions reglamentàries, a les que resta subjecte per la seva
pròpia naturalesa jurisdiccional, no se li estaria fent cap favor
precisament quan hom ja parla obertament de la naturalesa política,
àdhuc partidista, d’aquesta suposada instancia de la justícia, la qual
entre altres principis, ha de vetllar per la seva independència i
imparcialitat.
En darrer terme, escau plantejar-se obertament, dins el marc d’una
reflexió més àmplia, si les potestats pròpies d’aquest tribunal
especial són ja molt desmesurades, fregant la seva caducitat, tot
plegat en el benentès que la informació abocada per La Vanguardia
esmentada sigui veraç i no una subtil o sorprenent invenció, sense cap
ni peus.
Llorenç Prats, @AraDesdara
Advocat i periodista
D’acord amb fonts ben informades (La Vanguardia, pàg. 20 del
30/11/2016) el Tribunal Constitucional hauria ajornat l’admissió a
tràmit d’un recurs del govern espanyol. Aquesta decisió vindria
motivada per raons d’oportunitat, al entendre el ple d’aquesta alta
jurisdicció que l’admissió a tràmit suposaria, de forma quasi
automàtica, suspendre d’immediat expressions i acords del Parlament de
Catalunya.
L’oportunitat, per tant, quedaria justificada per sengles motius.
D’una banda, deixar temps a la nova fiscalia general de l’Estat per a
poder situar-se en el càrrec, i de l’altre, donar temps al nou govern
espanyol per donar opcions que rebaixessin les dimensions del
conflicte institucional entre Catalunya i Espanya.
Respecte a la primera, és obvi que no hi ha justificació jurídica que
l’empari, i llevat que La Vanguardia hagi avançat aquesta informació
sense haver-ho contrastat amb prou rigor, el Tribunal Constitucional
estaria actuant amb un càlcul de les pretensions de les parts de
manera totalment parcial per a una d’elles. Cal recordar, en aquest
sentit, que precisament la separació de poders pretén evitar
mecanismes de coordinació d’aquest tipus. En aquest cas,
paradoxalment, la part recurrent, el govern espanyol, es qui hauria
“demanat” aquesta temps tècnic per a poder escometre amb més i nous
arguments la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya.
I pel que fa a la segona, si bé l’ordre jurisdiccional es pot reservar
algunes facultats d’ordenació pròpies de la seva distingida tasca, no
és menys obvi que entendre que l’admissió a tràmit ja prejutja
directament la suspensió de les expressions i acords adoptats pel
Parlament de Catalunya, suposa també una certa parcialitat del tot
indigne d’una instancia amb magistrats tant ben preparats.
Per tot això, escau potser, amb el seny i cautela que aquestes
afirmacions de La Vanguardia desprenen, valorar la solidesa de les
fonts que aquest mitjà disposa al si del Tribunal Constitucional. Si
la idea consisteix a donar a entendre que el Tribunal Constitucional
pot ajornar al seu criteri els assumptes sobre els que es reclama la
tutela judicial efectiva, per damunt de la llei o d’altres
consideracions reglamentàries, a les que resta subjecte per la seva
pròpia naturalesa jurisdiccional, no se li estaria fent cap favor
precisament quan hom ja parla obertament de la naturalesa política,
àdhuc partidista, d’aquesta suposada instancia de la justícia, la qual
entre altres principis, ha de vetllar per la seva independència i
imparcialitat.
En darrer terme, escau plantejar-se obertament, dins el marc d’una
reflexió més àmplia, si les potestats pròpies d’aquest tribunal
especial són ja molt desmesurades, fregant la seva caducitat, tot
plegat en el benentès que la informació abocada per La Vanguardia
esmentada sigui veraç i no una subtil o sorprenent invenció, sense cap
ni peus.
Llorenç Prats, @AraDesdara
Advocat i periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada