Un cordó sanitari a
la incongruència i la indefinició: PSC
El PSC planteja obertament portar al Tribunal Constitucional
el pressupostos de la Generalitat de Catalunya en tràmit al Parlament. Aquesta
proposta, pendent d’executar-se, es contradiu amb la bondat expressada en molts
ajuntaments a l’hora d’acordar programes
de govern amb forces independentistes (PDECAT, ERC,...).
Aquests programes de govern tenen una relació directa amb
desenes de partides del pressupostos en tràmit d’aprovació, i no té explicació
possible negar-ne la seva viabilitat amb l’excusa de que incorporen també la
partida pel referèndum
d’autodeterminació de Catalunya. Aquesta opció és pròpia del PP, Partit
Popular, o de Ciutadans, ja que no tenen vincles polítics rellevants en ciutats
tan decisives com Sant Cugat del Vallès, Girona, Terrassa,... amb forces
sobiranistes.
Escauria, vist així, que tots aquests pactes fossin revisats
a fons, per una incompatibilitat programàtica de fons prou greu. L’estratègia
del PSC ara mateix s’haurà d’entendre en clau interna, per fornir una forta
oposició als ideals democràtics i transversals
del seu antic líder Pedro Sánchez, el qual té totes les de guanyar en les
properes primàries d’aquesta formació política.
En canvi, l’aparell burocràtic i de “barons” territorials,
bàndol al qual s’ha apuntat el PSC, amb algunes bones excepcions, com Núria
Parlon de Santa Coloma de Gramenet, necessita mantenir una política doble i
confusa, que ara, per fi, quedaria al descobert, i que no hauria de sortir de
franc electoralment. La realitat municipal
necessita solucions, les quals normalment, venen dels pressupostos, i aquests
si a més són democràtics per garantir totes les opcions per exercir la
democràcia, no poden ésser castigats pels qui han de donar explicacions als
ciutadans.
El PSC, d’aquesta manera, no es pot amagar més, i el seu
pronunciament, també en clau interna, necessita un revulsiu molt més profund
del que ja ha iniciat, malgrat intentar guanyar temps donant la presidència del
govern espanyol al Partit Popular. I per sorpresa de tots, ha durat poc. El
govern espanyol no pot aguantar en minoria, i es preveuen eleccions pròximament, i els socialistes veuen com les seves bases
cada dia apleguen més forces al costat de la democràcia amb confluències que
podrà liderar Pedro Sánchez, amb una visió més àmplia del sentit de les lleis i
l’ordre.
Tot plegat un escenari de poca estabilitat, al qual el PSC
ha aportat una visió enganyosa, en relació amb la seva dinàmica municipal, de
pactes amb partits sobiranistes, ja que no dubta a aportar diputats i suport
per que des del Congrés espanyol s’impugnin els pressupostos de la Generalitat.
I doncs, si és el que vol però sap que tindrà un elevat cost polític a nivell
municipal no espera que ho faci el PP, i així pot continuar mantenint la bona
cara? La resposta és la següent: el
doble discurs davant la ciutadania i els plens municipals ja no és possible, i
una estratègia en clau corporativa espanyolista s’intenta quedar amb aquest
teòric espai polític.
Cal confiar, ara, en la intel·ligència dels electors i de
les seves bases, així com en el lideratge de gent com Núria Parlon. Encara tot
és possible, i res és impossible. 50 diputats del congrés de diputats poden
interposar recurs, a més del propi govern espanyol o el defensor del poble,
però si hi ha suficients diputats entre el PP i Ciutadans per fer-ho perquè ho
vol fer el PSC? Dels 85 diputats del PSOE al Congrés, 7 corresponen a
Catalunya, i per tant, la seva influència
és certament escassa, cosa que permetria remetre el tema a una qüestió de
nivell estatal. I no és així tampoc.
El PSC vol aplegar voluntats entre els diputats d’altres
territoris per anar contra els interessos democràtics de Catalunya, tot aconseguint,
amb la seva aportació que la impugnació del pressupostos suposi una simple
avantatge polític en clau espanyola, ja que en clau catalana no s’entendrà i ni
tant sols produirà la suspensió dels
pressupostos (només es suspenen pel Tribunal Constitucional les lleis
impugnades pel govern espanyol).
Llorenç Prats , @AraDesdara
Advocat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada