Entrada destacada

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja!

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja! En general, els partits polítics no tenen militància o si la tenen només és per ...

diumenge, 14 de maig de 2017



El més just és el referèndum d’autodeterminació. També seria l’opció de Podem.

Podem, sota el lideratge serè del Sr. Dante  Fachin (1976), ha decidit
preguntar a les bases o cercles la seva posició sobre el referèndum
unilateral d’autodeterminació. És un compromís fruit d’una reflexió
sobre els mals menors del procés. Al final, el més just és un
referèndum d’autodeterminació, encara que sigui unilateral.

És cert que en tota política pública cal avaluar els danys o
perjudicis que aquesta pugui provocar entre la població. I per això,
sempre hi ha dues preguntes recurrents: com es feia fins ara i si
tothom hi està d’acord. Ambdues respostes esdevenen decisives per
encertar en el judici que permetrà la millor decisió. D’una banda, per
buscar experiències que no provoquen greus alteracions i per l’altra
per saber realment quina oposició apareixerà.

Doncs bé, en aquest cas, els antecedents són escassos. De fet, només
hi ha el del 9N2014, certament de manera molt indirecta, i sobre el
qual, hom ja sap que l’estat espanyol no tenia ni té capacitat ni
opcions d’impedir aquest dret fonamental col•lectiu, de caràcter
polític, d’una banda. I de l’altra, existeix una majoria social, amb
un clar sentit crític, llevat de les posicions ambivalents dels Comuns
(principalment la Sra. Colau), sobre el que representa un referèndum
unilateral d’autodeterminació: la millor opció, en el sender de les
lluites pacífiques i democràtiques.

A la capital catalana, hom ha descobert, amb perplexitat, que els
Comuns (de la Sra. Colau) la reflexió sobre el sentit de la justícia
va quedant en segon terme, i s’imposa un realisme polític basat en la
necessitat de perpetuar-se a l’Ajuntament de Barcelona. La indefinició
entorn la necessitat del referèndum unilateral d’autodeterminació,
malgrat la bona predisposició de Podem (Fachin), evidencia la pèrdua
d’una capacitat de transformació i d’evolució, pròpia dels qui
desitgen la justícia com a valor troncal.

La teoria de les solucions fàcils recorre Europa (populismes), i també
ara entre els dirigents municipals barcelonins, quan s’abstenen
d’entrar en la concreció d’un instrument plenament disponible i
operatiu com és el referèndum d’autodeterminació. Podem, en canvi,
estableix obertament que és un mecanisme prou útil: no hi ha dreceres
en la resolució dels conflictes. Primer, i sempre, cal escoltar què
passa, i això en política es fa per medi d’eleccions o referèndums.
Parlant amb la població i seguint els mecanismes confeccionats
internacionalment, i entorn dels quals hi ha les garanties adients.

Per això, la determinació de Fachin és lloable, no tant per venir
d’una opció política emergent, i en sintonia amb moltes problemàtiques
socials, si no per que per qui no comparteix la seva ideologia, hi veu
un esforç de racionalitat i aproximació al conflicte
catalano-espanyol. Aquest esforç passa per escoltar activament i
preguntar obertament. Això suposa un exercici d’honestedat pública que
pocs polítics estan disposats a fer i a mantenir en el temps. Sempre
és més fàcil deixar deteriorar els problemes, a l’estil del PP, o bé
ajornar-los amb falses intencions, com ara pretenen els Comuns (de la
Sra. Colau).

Les bases de Podem, ja més conscients de la seva posició política,
després de superar tantes situacions d’improvisació, superen
l’amalgama heterogènia d’opinions i posicionaments dels Comuns (de la
Sra. Colau). I entre els que,amb més o menys encert, tractem
d’entendre què passa, destaquem una naturalitat d’acció basada en
conviccions que són certament persuasives i no en oportunitats. Tot
plegat, un fet que costa de sentir en els Comuns (de la Sra. Colau),
els quals ja han estat titllats, potser fàcilment, d’autoritaris i
nepotistes.

--
Llorenç Prats , @AraDesdara
Advocat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada