Una força de més de
10.000 funcionaris voluntaris espera instruccions.
En diversitat d’assemblees sindicals dels darrers mesos s’ha
exposat de quina manera pot afectar el procés
català als empleats de les administracions públiques catalanes, àdhuc de les
espanyoles. En tots els casos, la constant compartida per ponents i públic, en
base a diferents dictàmens jurídics, ha estat que l’activitat professional dels
empleats públics, en general, no hi tindria una relació directa. De fet, el
Govern de la Generalitat ha valorat positivament allunyar els funcionaris de les
possibles interpretacions del full de ruta dissenyat per la majoria sobiranista
del Parlament. Així mateix, en tot allò referit a l’exercici del dret d’autodeterminació
(com la compra d’urnes i d’altres materials, contractació de serveis,...) es
vol que resti sempre en mans de funcionaris de lliure designació (amb
vinculacions polítiques) o directament en els propis directius (secretaris
generals o comissionats).
La proposta de treball pel procés català, ara, de moment,
consisteix en un discurs sense contingut material, a fi de que no sigui
impugnable; tot restant, fins al darrer moment, l’exercici de determinades
potestats públiques, només per part dels òrgans directius, els quals han
assumit explícitament el compromís de liderar, fins a les darreres
conseqüències, el desenvolupament del mandat popular. En un primer moment, serà
el referèndum d’autodeterminació, el qual atès que per definició serà
unilateral, el que patirà des del moment inicial, l’embat de les resolucions
jurisdiccionals espanyoles, les quals, segons com, podrien tenir un efecte
immediat en els seus impulsors, en forma de sancions, inhabilitacions, i fins i
tot, detencions o ordres de busca i captura.
El director de l’Escola d’Administració Pública de
Catalunya, Sr. Agustí Colomines (1957), en un recent col·loqui amb funcionaris
tot recordant el Sr. Enric Prat de la Riba (1870-1917), creador de la
institució, feia menció a la necessitat d’ampliar i millorar els mecanismes d’institucionalització
a fi de que el treball de formació i preparació dels servidors públiques
adquirís una autèntica dimensió de construcció nacional. Per aconseguir-ho,
calia potenciar, més enllà de l’aplicació de les lleis i els reglaments, un
perfil de professional compromès en les conquestes socials i de tot ordre del
seu país. Aquesta complicitat bàsica, bé podia adquirir-se per la pròpia manera
d’accedir a la funció pública o bé per medi dels mecanismes de reciclatge o
preparació que fossin necessaris d’adaptar. Tot plegat, en un discurs sense cap
connotació ideològica, i partint d’un escrupolós respecte al marge de decisió o
d’organització que les persones mereixen.
Per tot això, escau en el moment present plantejar-se,
alternativament, si l’exclusió del funcionariat, fins i tot aquell que entén lògica
i necessària l’herència del Sr. Enric Prat de la Riba, del procés català, no
sols és un flac favor a la seva dignitat de servidors públics, si no una
mancança fonamental per garantir l’èxit d’allò que en democràcia es decideixi
de forma pacífica i en llibertat.
El funcionariat és una part fonamental de la dinàmica
institucional i és el conjunt de relacions que dona dinamisme als organismes
públics. La seva activitat, de fons i permanent, permet el desenvolupament
normal de les lleis i dels reglaments, sempre amb el marge que la pràctica i la
realitat permet. Aquesta activitat, per tant, viu inserida, de forma radical,
dins del teixit social on resideixen els funcionaris, tot quedant sovint
confosa l’activitat ciutadana i la professional. I precisament, en aquest
estadi, s’assoleix l’excel·lència a la que hom aspira, i per la qual els hereus
d’Enric Prat de la Riba no han defallit: la ciutadania qualificada dels empleats
públics, és l’horitzó de servei i compromís que gaudim i que continuem anhelant.
Aquesta ambició, feta amb plena consciència i disposició és la que permet una
evolució extraordinària dels pobles, i a la qual Catalunya mai hi ha renunciat.
No és un desig, ja és una realitat que cal preservar i potenciar.
Llorenç Prats , @AraDesdara
Advocat
29/5/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada