Entrada destacada

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja!

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja! En general, els partits polítics no tenen militància o si la tenen només és per ...

dimarts, 26 de setembre de 2017



La llei del referèndum d’autodeterminació és irrevocable

La Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació de Catalunya no preveu cap mecanisme d’ajornament ni de suspensió sobre la jornada electoral del proper dia 1 d’octubre durant la qual una pregunta clara i simple “Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?” podrà ésser resposta pel poble català. Per tant, la seva vigència es consuma i s’esgota el propi dia de la votació, amb l’excepció del que es preveu per a la proclamació del resultat, si aquest finalment és favorable.

Aquest no és el parer només del Govern i del Parlament, també la comunitat internacional compta amb moltes veus que mantenen, ja que era l’única opció possible pacífica, aquesta via per exercir el dret a l’autodeterminació, esdevenint una aproximació que si s’ignora tot el sistema jurídic i democràtic entra en contradicció, raó per la qual moltes entitats espanyoles i ,sobretot, la seva premsa, no entenen el marc de mandats que hi ha al darrera d’aquesta llei, única en la seva matèria.

Efectivament, tot el que es deriva de la Fiscalia i dels Jutjats, si contradiu el previst en la Llei 19/2017, per permetre, estrictament, el dret d’autodeterminació no és possible de tenir-ho en compte, llevat que sigui per protegir d’altres drets fonamentals afectats, motiu pel qual caldria esperar de les instàncies jurisdiccionals l’equitat, que per llei, tal com preveuen les base jurídiques subjacents en el Codi Civil, en el respecte al dret d’autodeterminació i qualsevol altre dret fonamental.

Vist així, l’actuació de la Fiscalia és abusiva i, fins i tot, discriminatòria envers els nacionals catalans, per als quals la Llei 19/2017 no sols gaudeix d’aparença de legalitat sino que, com molts juristes han dictaminat, tal com està d’ancorada en el dret internacional públic, només aquestes instàncies en poden conèixer el seu fons amb detall.

La judicatura espanyola, però especialment la Fiscalia, de la mà de complicitats, quasi seculars, està actuant coordinadament amb el govern espanyol, tot liquidant, si més no per la imatge que transmet, la separació de poders que teòricament un sistema democràtic i de dret cal que protegeixi, a fi de que els poders públics mai siguin una amenaça per a la pròpia població a la qual, sobre el paper, haurien de servir.

Ara per ara, els catalans són espanyols amb tots els drets però a la pràctica no és així, i pel fet d’exercir determinades activitats o defensar determinades idees pateixen discriminació jurisdiccional, a instàncies principalment de la Fiscalia, la qual compta amb la col·laboració de partits polítics com el Partit Popular o VOX per impulsar denúncies que quasi en la seva exposició ja vulneren drets fonamentals (de reunió, de llibertat d’expressió,...).

El Tribunal Constitucional no admet recusacions dels seus membres de cap tipus, i actua com tribunal especial, tot fracturant deliberadament la funció social de la jurisdicció, basada, per sempre més, en el sentiment popular i ciutadà, ja que així s’aconsegueix de fer-lo immune a les aspiracions i conviccions més genuïnes dels seus diferents grups d’habitants. Per tant, en aquest tema polític, el poder judicial, en les seves diverses organitzacions, més o menys artificials, ha caigut totalment instrumentalitzat en les mans del poder executiu espanyol, sota una ideologia egoista i mesquina, com la del Partit Popular, per a la qual després d’ells només hi ha el desert.

Per això, escau, en la recta final dels dies previs a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, llegir i rellegir la Llei 19/2017 del Parlament de Catalunya, segons la qual, de forma limitada però precisa, el poble català exerceix sobiranament les seves facultats naturals, estrictament per a permetre consultar, amb una pregunta clara i senzilla, a tota la població, sobre el seu futur polític.

Cap procés electoral ni cap sistema participatiu pot substituir el que suposa i representa un referèndum d’autodeterminació, en una campanya que ha estat contínuament boicotejada des de l’exterior (sobre des d’Espanya) gràcies a les possibilitats d’intervenció política i social que la planta judicial a ofert al govern del PP. A hores d’ara, moltes associacions de magistrats i jutges malden per refer-se d’aquesta instrumentalització, com segurament també succeeix en la bona fe, si és el cas, dels seus cossos i forces de seguretat. 

Passi el que passi el dia 1’octubre, la Llei 19/2017 sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya haurà estat vigent, i també el seu Decret de convocatòria, tot constituint un antecedent legal i de fet ja inamovible per a la història d’aquesta nació mil·lenària, sempre més, lliurada a la seva tradició jurídica i als seus espais de negociació (sagreres) com prioritats inqüestionables (tot i  que li hagin suposat sovint greus pèrdues).




Llorenç Prats
Advocat
@AraDesdara
27/9/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada