Entrada destacada

Com exercir l’autodeterminació i si el govern autonòmic constitueix un entrebanc.

Com exercir l’autodeterminació i si el govern autonòmic constitueix un entrebanc. A hores d’ara, ja és conegut que el referèndum d’aut...

dijous, 7 de setembre de 2017



Totes les normes al servei del dret de l’autodeterminació

La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, estipula, després d’una àmplia i certa motivació, que totes les normes que hi puguin entrar en conflicte queden condicionades o han d’ésser aplicades de forma que garanteixin l’exercici del dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya. Aquesta disposició per tant està establint que els possibles fonaments de dret d’una possible resolució judicial tampoc serien vàlids per motivar un impediment en l’exercici d’aquest dret fonamental i inalienable.

La jurisprudència, quan hi ha confluència de drets fonamentals, tendeix a analitzar de forma sistemàtica si aquesta concurrència pot generar danys o perjudicis per tercers i també, si la seva existència es pot mitigar de forma proporcionada i ajustada, a fi de permetre la seva coexistència. Per tant, cal dir-ho, no hi ha drets fonamentals absoluts, i tots ells han de reeixir enmig de diferents expressions d’altres drets fonamentals. Per això, cal demanar als jutges i magistrats, en aquest cas concret, la màxima prudència, ja que pel fet d’ésser una clamorosa novetat i restar sotmès a una forta pressió política, hom podria entendre que la seva vigència no es tan rellevant com ha exclamat, en forma de llei, el Parlament de Catalunya.

La prudència consisteix, per tant, en defugir el bloc de la constitucionalitat, incloent el propi Estatut, ja que en cap cas aquestes normes emparen ni desenvolupen l’exercici del dret d’autodeterminació. I al mateix temps, també en encarar possibles vulneracions de drets fonamentals i llibertats públiques que podrien quedar malmeses per una desproporcionada aplicació de la llei esmentada, les impugnacions polítiques de la qual no tindria cap sentit mantenir-les sobre bases jurídiques, no sols per la seva vida efímera, condicional i limitada, si no sobretot per garantir i fer efectiu, en darrer terme, l’exercici d’un dret fonamental i inalienable com el que té el poble català.

El magma jurídic, per tant, no és tal, si al marge del que pugui establir la llei de transitorietat, la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya s’emmarca  dins el context, ajustat i precís, per permetre la celebració d’una consulta vinculant el proper 1 d’octubre d’enguany. Els mecanismes administratius de compulsió o semblants, que podrien generar eventuals friccions o greus disconformitats, no s’haurien de produir, si una bona gestió intenta evitar-ho, fent possible una jornada de participació que ha d’ésser eminentment cívica.

Al contrari d’això, i salvant el que signifiqui i resulti a l’endemà, les alteracions o ordres per impedir aquesta jornada del referèndum d’autodeterminació, si que suposarien l’obertura d’un panorama jurídic ple de contradiccions i de buits que difícilment es podrien substanciar de forma ordinària, malgrat les poques pretensions innovadores de la llei per permetre convocar el referèndum d’autodeterminació.

A hores d’ara, l’esquelet jurídic per a la celebració del referèndum és clar i suficient. El Govern català ha assumit l'encàrrec del Parlament, i no sols ha convocat el referèndum si no que ha dictat un decret de mesures complementàries, detallat i decisiu. Eventuals confrontacions amb d’altres drets fonamentals, com a la intimitat (protecció de dades, per la qüestió del cens), de moviments (per l’obligació de constituir les meses) o a la tutela judicial (si com sembla els tribunals no podrien fer valdre una llei que segurament quedarà suspesa), no s’haurien de plantejar de forma ordinària, encara que no faltaran, de ben segur, litigants, amb motivacions polítiques, per intentar desvirtuar les seves simples qualitats: garantir un dret fonamental col·lectiu que no ha tingut cap altra opció de desenvolupar-se, de forma pacífica i en participació.

La llei de referèndum d’autodeterminació, en contra del que s’ha dit, no subverteix l’ordre jurídic vigent, simplement en reclama un espai singular tot deixant indemne tot allò que no contravingui la necessitat inajornable del poble català d’exercir el seu dret fonamental a l’autodeterminació.

Tècnicament, només puc manifestar sobre una llei majúscula com aquesta, que escapa a qualsevol previsió dogmàtica una disconformitat. En la seva disposició final segona, s’esmenta que tot plegat deixarà d’ésser vigent un cop proclamats els resultats (com a màxim el dia 3 d’octubre, segons l’art. 4.4; llevat el que calgui per la implementació del resultat). Doncs bé, aquesta disposició derogatòria no podia incloure l’art. 2, segons el qual, malgrat fins ara no ha estat escrit, “el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política”. Les facultats inherents a l’exercici del dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles són inalienables, malgrat ara, per primer cop, les veiem per escrit.

Llorenç Prats
Advocat
@AraDesdara
7/9/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada