Entrada destacada

Com exercir l’autodeterminació i si el govern autonòmic constitueix un entrebanc.

Com exercir l’autodeterminació i si el govern autonòmic constitueix un entrebanc. A hores d’ara, ja és conegut que el referèndum d’aut...

divendres, 8 de setembre de 2017



Les excepcions jurídiques existeixen: el cas del dret d’autodeterminació

Per la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació (cal dir-ho així ja que serà “la llei” que romandrà com a referent històric) aflora una excepció jurídica, a la qual els demòcrates ens hi podem acollir, siguin institucions públiques o privades, així com ciutadans i empreses. Aquesta excepció, tal com s’argumenta en la seva exposició de motius (àmpliament exposada) estableix que totes les normes que puguin entrar en conflicte  amb l’exercici del dret fonamental del dret d’autodeterminació queden condicionades o han d’ésser aplicades de forma que el garanteixin  i el protegeixin. Aquesta disposició, vàlidament emesa, per medi d’un procés democràtic i contradictori, per tant està establint que els fonaments de dret d’una possible resolució judicial no són admissibles si perjudiquen o condicionen l’exercici bàsic d’aquest dret fonamental de caràcter col·lectiu.

Les administracions, davant aquesta innovació legislativa, podrien tenir dubtes, del tot normals. Davant d’això, cal dir que si hi ha incompatibilitats de drets fonamentals, la jurisprudència tendeix a analitzar de forma sistemàtica si aquesta concurrència pot generar danys o perjudicis majors i també, si la seva existència es pot mitigar de forma proporcionada i ajustada, a fi de permetre la seva coexistència. Per tant, cal dir-ho, no hi ha drets fonamentals absoluts, i tots ells han de reeixir enmig de diferents expressions d’altres drets fonamentals.

Escau, per tant, reclamar de la bondat jurisprudencial ordinària, ja que la del Tribunal Constitucional, com òrgan “polític” ja no es pot cursar després de rebutjar, sense més, qualsevol mecanisme de recusació dels seus magistrats (entre d’altres sorpreses jurídiques de tipus elemental), que en l’aplicació del dret, la Llei 19/2017 no quedi afectada per possibles suspensions, de caràcter automàtic, atesa la naturalesa pròpia sobre drets fonamentals que la nova llei aporta dins l’ordenament vigent.

Efectivament, en la curta vigència d’aquesta excepció jurídica, nascuda d’una intensa deliberació legislativa, enmig d’un agitat ambient social i polític, no és procedent incorporar el bloc de la constitucionalitat, incloent el propi Estatut, ja que en cap cas aquestes normes emparen ni desenvolupen l’exercici del dret fonamental a l’autodeterminació. Caldrà esperar, per tant, que no sols l’executiu, diligent i amatent en l’aplicació de l’ordenament vigent, a l’igual que la justícia, considerin, de forma eficaç que les suspensions de drets fonamentals no es poden considerar, sinó igualment, que la seva tasca principal i prioritària és la protecció en l’exercici d’aquests drets fonamentals, tal com l’ordenament internacional preveu i les convencions generals de dret admeten.

El conflicte jurídic, per tant, no és tal, si al marge del que pugui establir la llei de transitorietat, la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya s’emmarca  dins el context, ajustat i precís, destinat a permetre, exclusivament, la celebració d’una consulta vinculant el proper 1 d’octubre d’enguany. Els mecanismes administratius de compulsió o semblants, que podrien generar eventuals friccions o greus disconformitats, no s’haurien de produir, si una bona gestió intenta evitar-ho, fent possible una jornada de participació que ha d’ésser eminentment cívica.

A hores d’ara, l’esquelet jurídic per a la celebració del referèndum és clar i suficient. El Govern català ha assumit l'encàrrec del Parlament, i no sols ha convocat el referèndum si no que ha dictat un decret de mesures complementàries, detallat i decisiu. Eventuals confrontacions amb d’altres drets fonamentals, com a la intimitat (protecció de dades, per la qüestió del cens), de moviments (per l’obligació de constituir les meses) o a la tutela judicial (si com sembla els tribunals no podrien fer valdre una llei que segurament quedarà suspesa), si es plantegen davant la justícia ordinària s’haurien de resoldre com un cas més de conflicte en el desenvolupament de drets fonamentals que interactuen entre ells, tot tractant de garantir-ne la seva existència i gaudi.

La llei de referèndum d’autodeterminació, en contra del que s’ha dit, no subverteix l’ordre jurídic vigent, simplement en reclama un espai singular tot deixant indemne tot allò que no contravingui la necessitat inajornable del poble català d’exercir el seu dret fonamental a l’autodeterminació.

En dret les excepcions, com la de la Llei 19/2017, es fonamenten en raons d’interès general, d’ordre públic, seguretat pública, salut pública,... que al final són l’ordenament natural que fa possible la convivència ciutadana, i resol les discussions o conflictes per medi de mesures proporcionals i equitatives. Pels ciutadans de Catalunya, i d’arreu d’Europa, la situació catalana, atesa la continuïtat i permanència d’un conflicte polític important, aquesta excepció està sobradament motivada, i com a tal està suficientment argumentada en la seva exposició de motius: en ella hi ha la clau per interpretar i aplicar un articulat que cap instància pot deixar sense efectes, llevat en allò que suposi una vulneració d’altres drets fonamentals, tot cercant la justa i equilibrada expressió d’ambdós, per no impedir-ne el seu legítim exercici.

Per tant, diguem arreu que de forma objectiva i raonablement, l’exercici del dret fonamental d’autodeterminació, tal com s’ha delimitat en la llei emesa pel Parlament de Catalunya, no és susceptible de patir cap tipus de suspensió en la seva vigència i desenvolupament, i en tot cas, si conflueix amb l’exercici d’altres drets fonamentals, s’han de cercar les millors solucions per garantir igualment el seu exercici.

Llorenç Prats
Advocat
@AraDesdara
8/9/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada