Entrada destacada

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja!

Dirigisme, com a mal de la democràcia: primàries ja! En general, els partits polítics no tenen militància o si la tenen només és per ...

dijous, 12 d’octubre de 2017



La millor protecció, per a tots, és la Declaració d’Independència de Catalunya

La  vigència del nou ordenament jurídic derivat del Parlament de Catalunya, passa, en aquest moment, per complimentar el previst en la Llei 19/2017, sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Amb aquest compliment es possible l’activació, ja prevista, de la Llei 20/2017, de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Per complimentar aquesta previsió, la llei del referèndum s’atura en un apartat de l’article 4, sobre el qual, tant el govern com l’oposició tenen les seves opinions, i sobre les quals es possible trobar-hi un consens.

Aquest apartat estableix que “si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya”. Tanmateix aquest recompte queda, segons la pròpia llei, en mans de la Sindicatura Electoral de Catalunya, la qual és la que ha d’efectuar l’escrutini general, certificar els resultats electorals oficials i ordenar-ne la seva publicació oficial, per encàrrec del Parlament de Catalunya. Tots sabem que la Sindicatura Electoral de Catalunya va ordenar els actes inicials del referèndum d’autodeterminació però no els va poder completar íntegrament, a resultes de la repressió judicial a la que va ésser sotmesa, assumint el Govern per mediació del Parlament de Catalunya, de forma excepcional, les seves funcions, de suport electoral, dins el marc de la pròpia llei, en una novació administrativa ajustada a les circumstàncies d’urgència pròpies del moment.

És així, com el passat dia 10 d’octubre, el Govern va traslladar el resultat del referèndum d’autodeterminació al Parlament i va donar curs, de forma parcial, al previst legalment. Per tant, amb la certificació i publicació oficial dels resultats definitius, per part del Govern, en substitució vulgar de la Sindicatura Electoral de Catalunya la qual havia tingut un encàrrec suficient del Parlament, queda expedita la possibilitat, prevista legalment, de “celebrar una sessió ordinària al Parlament de Catalunya per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”. Per a la materialització d’aquestes previsions, està clar que la sessió plenària del Parlament de Catalunya del dia 10 d’octubre no és suficient, tenint en compte, malgat tot, que la Llei de transitorietat està aprovada.

Com és obvi, tot aquest desplegament normatiu està suspès pel Tribunal Constitucional, fins al punt, com bé es va cuidar el Govern espanyol de recordar-ho en la sessió plenària del Congrés de l’11 d’octubre, el propi Diari oficial de la Generalitat ho va publicar. No podia ésser de cap altra manera. El desplegament limitat de la sobirania catalana només es podia encabir, estrictament, en les accions per a fer possible el referèndum d’autodeterminació, raó per la qual els incidents judicials no podien ignorar-se a l’empara del previst en la Llei 19/2017, si aquest no impedien ni dificultaven l’eficàcia del mandat legal per permetre una consulta vinculat sobre el futur polític de Catalunya.

Ara, un cop celebrat i culminat amb èxit el referèndum d’autodeterminació, la posició jurídica de la Llei 19/2017 ja no és neutral, i la seva solució de continuïtat és irrefutable, a més de constituir l’única via per dirimir la protecció en dret dels que van permetre i validar aquest suprem exercici democràtic. Per això, és imprescindible la Declaració d’Independència, la postergació de la qual no fa si no constituir un frau democràtic de dimensions colossals, a la qual, per sorpresa general, hi podria contribuir una voluntària incapacitat sobiranista per entendre el mandat popular.

Negar aquesta evolució legislativa, tota ella coherent amb els principis del dret internacional, suposa una catàstrofe no sols pels drets col·lectius catalans sinó també pels dret individuals, els qual quedaran sense protecció normativa, tot permetent a fiscals i jutges actuar, tot sigui dit, sense contradiccions, d’acord amb una visió molt dura i implacable del que s’entén per justícia. La impunitat de les accions estatals abans, durant i després de l’1 d’octubre quedarà salvaguardada, i sempre més es girarà en contra de les previsions normatives de les que s’havia dotat la culminació del procés de restabliment de les institucions catalanes i la seva normalitat nacional.

Ni el Govern ni el Parlament de Catalunya, en el moment present, es poden permetre la llicència d’ignorar el mandat legal provinent dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, però sobretot, del imperatiu popular derivat del resultat del referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre de 2017. És el seu deure i la seva responsabilitat complir les lleis, sota de les quals, és així, la vida en societat és possible i les garanties de convivència òptimes; en cas contrari, els resultats seran certament imprevisibles, però sempre negatius i destructius. Tant de bó, aquest compliment normatiu sigui eficaç i aquesta plana de la nostra història se superi vetllant per un futur més pròsper i fratern.

Llorenç Prats
Advocat
@aradesdara
12 d’octubre de 2017




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada