La llei del
referèndum d’autodeterminació és irrevocable
La Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació de Catalunya no preveu cap mecanisme d’ajornament ni de suspensió sobre la jornada electoral del proper dia 1 d’octubre durant la qual una pregunta clara i simple “Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?” podrà ésser resposta pel poble català. Per tant, la seva vigència es consuma i s’esgota el propi dia de la votació, amb l’excepció del que es preveu per a la proclamació del resultat, si aquest finalment és favorable.
La Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació de Catalunya no preveu cap mecanisme d’ajornament ni de suspensió sobre la jornada electoral del proper dia 1 d’octubre durant la qual una pregunta clara i simple “Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?” podrà ésser resposta pel poble català. Per tant, la seva vigència es consuma i s’esgota el propi dia de la votació, amb l’excepció del que es preveu per a la proclamació del resultat, si aquest finalment és favorable.
Aquest no és el parer només del
Govern i del Parlament, també la comunitat internacional compta amb moltes veus
que mantenen, ja que era l’única opció possible pacífica, aquesta via per
exercir el dret a l’autodeterminació, esdevenint una aproximació que si s’ignora
tot el sistema jurídic i democràtic entra en contradicció, raó per la qual
moltes entitats espanyoles i ,sobretot, la seva premsa, no entenen el marc de mandats que hi ha al darrera d’aquesta
llei, única en la seva matèria.
Efectivament, tot el que es
deriva de la Fiscalia i dels Jutjats, si contradiu el previst en la Llei
19/2017, per permetre, estrictament, el dret d’autodeterminació no és possible
de tenir-ho en compte, llevat que sigui per protegir d’altres drets fonamentals
afectats, motiu pel qual caldria esperar de les instàncies jurisdiccionals l’equitat,
que per llei, tal com preveuen les base jurídiques subjacents en el Codi Civil, en el respecte al dret d’autodeterminació
i qualsevol altre dret fonamental.
Vist així, l’actuació de la
Fiscalia és abusiva i, fins i tot, discriminatòria envers els nacionals
catalans, per als quals la Llei 19/2017 no sols gaudeix d’aparença de legalitat
sino que, com molts juristes han dictaminat, tal com està d’ancorada en el dret
internacional públic, només aquestes
instàncies en poden conèixer el seu fons amb detall.
La judicatura espanyola, però
especialment la Fiscalia, de la mà de complicitats, quasi seculars, està
actuant coordinadament amb el govern espanyol, tot liquidant, si més no per la
imatge que transmet, la separació de poders que teòricament un sistema
democràtic i de dret cal que protegeixi, a fi de que els poders públics mai
siguin una amenaça per a la pròpia població
a la qual, sobre el paper, haurien de servir.
Ara per ara, els catalans són
espanyols amb tots els drets però a la pràctica no és així, i pel fet d’exercir
determinades activitats o defensar determinades idees pateixen discriminació
jurisdiccional, a instàncies principalment de la Fiscalia, la qual compta amb la
col·laboració de partits polítics com el Partit Popular o VOX per impulsar
denúncies que quasi en la seva exposició
ja vulneren drets fonamentals (de reunió, de llibertat d’expressió,...).
El Tribunal Constitucional no
admet recusacions dels seus membres de cap tipus, i actua com tribunal
especial, tot fracturant deliberadament la funció social de la jurisdicció,
basada, per sempre més, en el sentiment popular i ciutadà, ja que així s’aconsegueix
de fer-lo immune a les aspiracions i conviccions més genuïnes dels seus
diferents grups d’habitants. Per tant, en aquest tema polític, el poder
judicial, en les seves diverses organitzacions, més o menys artificials, ha
caigut totalment instrumentalitzat en les mans del poder executiu espanyol, sota una ideologia egoista i mesquina, com la
del Partit Popular, per a la qual després d’ells només hi ha el desert.
Per això, escau, en la recta
final dels dies previs a la celebració del referèndum d’autodeterminació de
Catalunya, llegir i rellegir la Llei 19/2017 del Parlament de Catalunya, segons
la qual, de forma limitada però precisa, el poble català exerceix sobiranament
les seves facultats naturals, estrictament per a permetre consultar, amb una pregunta clara i senzilla, a tota la
població, sobre el seu futur polític.
Cap procés electoral ni cap
sistema participatiu pot substituir el que suposa i representa un referèndum d’autodeterminació,
en una campanya que ha estat contínuament boicotejada des de l’exterior (sobre
des d’Espanya) gràcies a les possibilitats d’intervenció política i social que
la planta judicial a ofert al govern del PP. A hores d’ara, moltes associacions
de magistrats i jutges malden per refer-se d’aquesta instrumentalització, com segurament també succeeix en la bona fe,
si és el cas, dels seus cossos i forces de seguretat.
Passi el que passi el dia 1’octubre,
la Llei 19/2017 sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya haurà estat
vigent, i també el seu Decret de convocatòria, tot constituint un antecedent
legal i de fet ja inamovible per a la història d’aquesta nació mil·lenària,
sempre més, lliurada a la seva tradició jurídica i als seus espais de
negociació (sagreres) com prioritats inqüestionables
(tot i que li hagin suposat sovint greus
pèrdues).
Llorenç Prats
Advocat
@AraDesdara
27/9/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada