Les excepcions
jurídiques existeixen: el cas del dret d’autodeterminació
Per la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum
d’autodeterminació (cal dir-ho així ja que serà “la llei” que romandrà com a
referent històric) aflora una excepció jurídica, a la qual els demòcrates ens
hi podem acollir, siguin institucions públiques o privades, així com ciutadans
i empreses. Aquesta excepció, tal com s’argumenta en la seva exposició de
motius (àmpliament exposada) estableix que totes les normes que puguin entrar
en conflicte amb l’exercici del dret
fonamental del dret d’autodeterminació queden condicionades o han d’ésser
aplicades de forma que el garanteixin i
el protegeixin. Aquesta disposició, vàlidament emesa, per medi d’un procés
democràtic i contradictori, per tant està establint que els fonaments de dret
d’una possible resolució judicial no són admissibles si perjudiquen o
condicionen l’exercici bàsic d’aquest dret fonamental de caràcter col·lectiu.
Les administracions, davant aquesta innovació legislativa,
podrien tenir dubtes, del tot normals. Davant d’això, cal dir que si hi ha incompatibilitats
de drets fonamentals, la jurisprudència tendeix a analitzar de forma
sistemàtica si aquesta concurrència pot generar danys o perjudicis majors i
també, si la seva existència es pot mitigar de forma proporcionada i ajustada,
a fi de permetre la seva coexistència. Per tant, cal dir-ho, no hi ha drets
fonamentals absoluts, i tots ells han de reeixir enmig de diferents expressions
d’altres drets fonamentals.
Escau, per tant, reclamar de la bondat jurisprudencial
ordinària, ja que la del Tribunal Constitucional, com òrgan “polític” ja no es
pot cursar després de rebutjar, sense més, qualsevol mecanisme de recusació
dels seus magistrats (entre d’altres sorpreses jurídiques de tipus elemental),
que en l’aplicació del dret, la Llei 19/2017 no quedi afectada per possibles
suspensions, de caràcter automàtic, atesa la naturalesa pròpia sobre drets
fonamentals que la nova llei aporta dins l’ordenament vigent.
Efectivament, en la curta vigència d’aquesta excepció
jurídica, nascuda d’una intensa deliberació legislativa, enmig d’un agitat
ambient social i polític, no és procedent incorporar el bloc de la
constitucionalitat, incloent el propi Estatut, ja que en cap cas aquestes
normes emparen ni desenvolupen l’exercici del dret fonamental a l’autodeterminació.
Caldrà esperar, per tant, que no sols l’executiu, diligent i amatent en l’aplicació
de l’ordenament vigent, a l’igual que la justícia, considerin, de forma eficaç
que les suspensions de drets fonamentals no es poden considerar, sinó
igualment, que la seva tasca principal i prioritària és la protecció en l’exercici
d’aquests drets fonamentals, tal com l’ordenament internacional preveu i les
convencions generals de dret admeten.
El conflicte jurídic, per tant, no és tal, si al marge del
que pugui establir la llei de transitorietat, la llei del referèndum
d’autodeterminació de Catalunya s’emmarca
dins el context, ajustat i precís, destinat a permetre, exclusivament,
la celebració d’una consulta vinculant el proper 1 d’octubre d’enguany. Els
mecanismes administratius de compulsió o semblants, que podrien generar
eventuals friccions o greus disconformitats, no s’haurien de produir, si una
bona gestió intenta evitar-ho, fent possible una jornada de participació que ha
d’ésser eminentment cívica.
A hores d’ara, l’esquelet jurídic per a la celebració del
referèndum és clar i suficient. El Govern català ha assumit l'encàrrec del
Parlament, i no sols ha convocat el referèndum si no que ha dictat un decret de
mesures complementàries, detallat i decisiu. Eventuals confrontacions amb
d’altres drets fonamentals, com a la intimitat (protecció de dades, per la
qüestió del cens), de moviments (per l’obligació de constituir les meses) o a
la tutela judicial (si com sembla els tribunals no podrien fer valdre una llei
que segurament quedarà suspesa), si es plantegen davant la justícia ordinària s’haurien
de resoldre com un cas més de conflicte en el desenvolupament de drets
fonamentals que interactuen entre ells, tot tractant de garantir-ne la seva
existència i gaudi.
La llei de referèndum d’autodeterminació, en contra del que
s’ha dit, no subverteix l’ordre jurídic vigent, simplement en reclama un espai
singular tot deixant indemne tot allò que no contravingui la necessitat
inajornable del poble català d’exercir el seu dret fonamental a
l’autodeterminació.
En dret les excepcions, com la de la Llei 19/2017, es
fonamenten en raons d’interès general, d’ordre públic, seguretat pública, salut
pública,... que al final són l’ordenament natural que fa possible la
convivència ciutadana, i resol les discussions o conflictes per medi de mesures
proporcionals i equitatives. Pels ciutadans de Catalunya, i d’arreu d’Europa,
la situació catalana, atesa la continuïtat i permanència d’un conflicte polític
important, aquesta excepció està sobradament motivada, i com a tal està
suficientment argumentada en la seva exposició de motius: en ella hi ha la clau
per interpretar i aplicar un articulat que cap instància pot deixar sense
efectes, llevat en allò que suposi una vulneració d’altres drets fonamentals,
tot cercant la justa i equilibrada expressió d’ambdós, per no impedir-ne el seu
legítim exercici.
Per tant, diguem arreu que de forma objectiva i
raonablement, l’exercici del dret fonamental d’autodeterminació, tal com s’ha
delimitat en la llei emesa pel Parlament de Catalunya, no és susceptible de
patir cap tipus de suspensió en la seva vigència i desenvolupament, i en tot
cas, si conflueix amb l’exercici d’altres drets fonamentals, s’han de cercar
les millors solucions per garantir igualment el seu exercici.
Llorenç Prats
Advocat
@AraDesdara
8/9/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada