La unitat és pels espanyols. Catalunya es va autodeterminar.

La unitat és pels espanyols. Catalunya es va autodeterminar.

En les properes hores, els partits catalans tenen una nova prova de foc. Acudir a la convocatòria d’urgència per reconstruir Espanya o mantenir-se fidels al seu electorat i al poble de Catalunya. I la decisió és ben simple: la prioritat és, per damunt de tot, fer  efectiu el que els catalans van decidir durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. És dir, anticipar-se per dir no a qualsevol implicació i compromís en la reconstrucció espanyola després del desastre majúscul de la crisis sanitària que estem vivint.

Una reedició dels “pactes de la moncloa” sobre la base d’una idea falsa d’unitat i lleialtat quan la taula de diàleg ja ni apareix i la solució del “conflicte polític”, segons la tesis del document sense logos de Pedralbes, és purament anecdòtica, només té una resposta possible: no. Només hi ha una negociació política possible i és com fer efectiva la independència de Catalunya de forma ordenada i sense costos, de tots tipus, excessius.

Els suposats “pactes de la moncloa” són un nou parany basat en la idea de que la normalitat ciutadana i les decisions d’estat no han d’estar relacionades. Segons aquesta formulació, la gent no ha de notar com els polítics resolen els problemes que ens afecten. És una concepció patrimonial de la política que destrueix el valor de la representació democràtica. Però els catalans, el primer d’octubre de 2017 van dir prou i aposten clarament per la regeneració democràtica i la democràcia directa. En aquest sentit, han sorgit moviments polítics com Primàries Catalunya que ho defensen explícitament.

De la crisi sanitària no se’n sortirà amb uns pactes d’estat, i de la crisis econòmica i de model tampoc. Les societats repressives i que tenen presos polítics no poden articular mecanismes de consens com els que demanen. La unitat, en tot cas, és pels espanyols i les seves dèries. Res a dir. Els catalans ja van decidir què i com ho volien fer. Amb una república com  nou estat d’europa i amb tota la força de la democràcia participativa.

La reconstrucció espanyola després de milers de morts i tota mena de deficiències és una nova estratègia per tapar la corrupció i la mesquinesa en la qual no hi poden entrar, sota cap concepte, els partits catalans. No és possible una “gran acord nacional” dins l’estat espanyol, de partida, perquè aquest estat és plurinacional però sobretot perquè la democràcia catalana no pot defugir les seves responsabilitats fonamentals, i entre elles hi ha, principalment, el resultat del referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017.

Ni un eventual canvi de règim (la república espanyola) ni la més insospitada reforma constitucional erosionen mínimament la validesa i l’efectivitat del referèndum d’autodeterminació que es va celebrar exitosament amb la complicitat de tota la societat catalana. No hi ha contrapartida possible per negar la necessitat democràtica de complir amb el mandat de les urnes en un referèndum d’autodeterminació. I ara, en plena crisis sanitària, lligats de mans i peus, és quan aquest ajornament ha deixat en evidència la conseqüències de fer-ho.

La unitat que exigim els catalans és la de que prové del respecte a la democràcia i a la lluita històrica que com a poble portem. I la lleialtat que necessitem és la que prové del sotmetiment a les lleis internacionals i a la declaració universal dels drets humans. I això, vol dir autodeterminació, afirmació nacional, respecte a les minories i salvaguarda dels drets fonamentals.

Llorenç Prats, @llopratsara , advocat i periodista, 9 d’abril de 2020