El 6 de setembre de 2017 es va aprovar la llei
del referèndum d’autodeterminació
La
Llei 19/2017 del referèndum
d’autodeterminació de Catalunya va ésser aprovada pel Parlament de Catalunya
gràcies a la majoria política que va sorgir de les eleccions autonòmiques del
27 de setembre del 2015. Aquesta voluntat va fer que aquelles eleccions
tinguessin una gran participació electoral, de manera que ningú o quasi ningú
podia desconèixer o ignorar les finalitats i propòsits dels programes polítics
plantejats.
Aquesta llei, per tant, gaudeix d’una
continuada i persistent voluntat d’ésser aprovada, amb un antecedents històrics
i naturals amb continuïtat, malgrat la passivitat de determinats períodes, fins
el dia 6 de setembre de 2017. D’aleshores ençà, escau trobar la millor manera
d’aplicar-la, en base als seus decrets de desplegament. I per això, ara, som
aquí.
Hom objecta que els efectes de la llei no són
possibles, atès que les referències als tractats internacionals que incorpora
també estan subordinats a instàncies interpretatives que en dificultin la seva
aplicació (el règim cautelar de suspensió de les lleis del Tribunal
Constitucional). Tanmateix, aquest tractats són vigents i no han estat mai
impugnats ni suspesos, i el seu desenvolupament normatiu, com el referent al
dret de l’autodeterminació, el qual ha estat publicat als diaris oficials, és
mínim i purament enunciatiu, ja que permet i exposa com a necessari i
convenient, estrictament, l’exercici d’aquest dret, i els medis per a fer-ho
possible, per medi d’una pregunta clara i una convocatòria amb totes les
garanties possibles.
En conseqüència, ja no seria tan un problema
de fonts de dret si no d’aplicació d’aquestes normes, en base a la seva
interpretació i proporcionalitat. I igualment, una vegada més, cal destriar la
simplicitat del legislador català, quan aborda l’exercici d’aquest dret
polític, en base a dues premises inqüestionables: el seu exercici esdevé
necessàriament d’una realitat de fet que és l’exercici certament limitat i
específic del Parlament de Catalunya per sobiranament promulgar la llei que li
ha de permetre consultar i atendre el poble català, d’una banda, i de l’altra,
l’aplicació literal del previst en l’aplicació de les normes jurídiques
(prevista al Codi Civil) sobre la necessitat de que siguin interpretades
atenent “la realitat social del temps en que han d’ésser aplicades, atenent
fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles”, raó per la qual aquest
exercici limitar i específic de la sobirania catalana es reserva exclusivament
a fer possible la convocatòria i la celebració d’un referèndum
d’autodeterminació, sense afectar ni innovar cap esfera jurídica sobre la qual
seria fàcil intervenir però que adulteraria el sentit i la lògica del que s’ha
exposat sobre l’aplicació de les normes.
Així, la Llei 19/2017 esdevé una llei amb sentit universal
però efímera i singular, ancorada en el dret internacional públic, i per tant
fora de l’abast de la jurisdicció i dels criteris interpretatius dels sistema
normatiu espanyol. Esdevé un fet legislatiu excepcional, com ella
s’autodefineix, per a la qual no hi ha cap ordre normatiu, llevat de
l’internacional, que la pugui condicionar; sempre que, està clar, el seu marge
d’acció no sigui estrictament el de permetre la preparació i celebració del
referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del dia 1 d’octubre de 2017.
Aquesta llei impedeix qualsevol marge de
maniobra al Govern de la
Generalitat, i obliga a tots els ciutadans de Catalunya
(encara que no diu com) però sobretot al propi govern a permetre la preparació
i celebració del referèndum d’autodeterminació. Això és així fins al punt que
el propi decret de desplegament de mesures complementàries, recorda, tot i que
no era del tot necessari ja que aquesta llei no modifica ni altera, en res, cap
altra aspecte de l’ordenament jurídic, que el Govern garantirà la protecció de
totes les persones que participin en la preparació o celebració del referèndum
d’autodeterminació. I de fet de moment ha estat així, i el dia 1 d’octubre
també ho serà. El Govern garantitza, doncs així es recorda clarament en el
desplegament reglamentari de la
Llei 19/2017, que tothom podrà anar a votar amb seguretat i
tranquil·litat.
Llorenç Prats
Advocat
@aradesdara
25/9/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada