L’organització ciutadana permet moltes creativitat, i de
fet, sovint és la més efectiva, ja que al ésser més lliure i concreta es pot
constituir per medi de plataformes o moviments que donin resposta a
determinades qüestions d’interès públic o social. Això, en política, als
efectes de portar la representació popular a les institucions, encara no es
coneixia bé, tot i alguns intents, ara encaixonats, com el del 15M. De moment,
malgrat acabi de començar, l’exemple més reeixit és el primariescatalunya.cat
per tres raons bàsiques.
En primer lloc, per organitzar-se i dirigir-se, en base a un
mètode propi, prou simple i rigorós al mateix temps. Eleccions obertes a tothom
per triar els candidats, un per un, en base a un procés contradictori, per
acabar formant una llista amb aquest element compartit, fonamental, de base: el
respecte a la diferència i la responsabilitat democràtica. És dir, partir dels
servei a l’elector i deslligar-se de consignes alienes als ciutadans. Això és
un mètode que es pot fer amb la participació de partits polítics però també amb d’altres tipus de grups que
tinguin vocació d’intervenir en la vida pública però bàsicament parteix de la
iniciativa de persones prou lliures i valentes.
En segon lloc, per constituir una dinàmica política de
vertebració ciutadana i nacional, que ajuda a trobar complicitats i a créixer
com a comunitat. El sistema de partits és buit de relacions sinceres, i les
relacions socials que s’hi estableixen, malauradament, acostumen a buscar
objectius crematístics com accés a càrrecs públics o a posicions de poder. En
aquest sentit, tampoc cal pecar d’ingenuïtat, ja que la gran estructura
institucional del sistema democràtic en el qual vivíem és molt temptador quan
s’ha de de dotar de recursos humans. Tanmateix, els seus responsables han de
poder explicar, individualment, lluny del mur o pantalla de la burocràcia del
sistema de partits, què han fet pels seus electors. I si no és el cas, els
electors poder-ho fer explícit amb un vot de rebuig igualment concret i precís,
és dir, sobre persones concretes, amb nom i cognoms.
I finalment, en clau nacional, Primàries Catalunya, és molt
més que un esforç genèric de regeneració democràtica, en la forma de vehicular
la representació política o també de generar solucions en els afers públics. És
també una forma d’activar un relleu polític que a hores d’ara és urgent, ja que
els que han conduit el país a un cul de sac difícilment el podran treure d’on
és. En aquest sentit, el mètode de Primàries Catalunya, al marge del control i
la tutela de l’estat, en base a un sistema d’autoorganització popular, permet
bastir aquesta fortalesa ciutadana que motivi l’aparició de persones amb prou
iniciativa i talent per fer efectiu el mandat democràtic resultant del
referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre de 2017.
En el sistema de partits, ningú respon a preguntes concretes
i la frustració ciutadana creix en forma de desafecció envers a la política. El
que ha passat fins ara a la vida política catalana és fruit d’aquesta cessió de
sobirania del poble a favor de molt pocs polítics que amb quatre lemes han
obtingut quasi a un preu simbòlic molt de poder. I com que aquest cost es tan
baix, quasi a canvi de res, ja que la població s’ho acaba empassant tot o quasi
tot (peatges, rodalies, impostos, deficiències, enganys, corrupció,...),
aquests polítics ja no li donen valor ni importància, i de manera aliena a la
ciutadania, poden fer i desfer segons una agenda oculta que molt pocs coneixen
o entenen. La gent vota a les eleccions en base a proclames, que amb
l’experiència d’ara ja no són creïbles, en general, ja que són llistes tancades
amb líders de masses que prometen amb la boca plena. A la pràctica, per raons que
sovint no són prou clares ni
transparents, tot d’una, això desapareix de l’escena pública, i la rutina
diària ho ajorna tot, malgrat alguns bons periodistes o mitjans socials miren
d’explicar-ho i portar-ho a l’actualitat. I així portem una bona colla d’anys,
sense resultats.
Primàries Catalunya, incloent Primàries Barcelona 2019, ha articulat un cens de votants (on tothom
que vulgui s’hi pot inscriure entrant a primariescatalunya.cat), com a pas
previ a la votació en llistes obertes, és dir, de tots i cada un dels candidats
per separat, en base a la seva trajectòria, fiabilitat o explicacions. En
funció del reglament intern que tingui cada municipi, assumit per tots els
candidats, de manera transparent, s’ha d’acabar formant una llista electoral
que es presentarà a les eleccions oficials, en competició oberta, amb
inferioritat de condicions a conseqüència del sistema de blocs electorals, amb
els partits polítics existents, alguns d’ells amb una llarga trajectòria
històrica de militància i de compromís. Serà una lluita interessant de seguir
atentament, i envers la qual, certament, els catalans ens en podem sentir
orgullosos. Per sort, la dinàmica municipal, on la proximitat encara és
possible al marge dels grans sistemes d’intervenció social (portades de diaris, telenotícies en màxima
audiència,...) permet una oportunitat a les llistes electorals ciutadanes que es formin a partir del mètode
de Primàries Catalunya. I tant de bo que el seu resultat sigui, en part gràcies
al suport i el reforç de l’Assemblea Nacional de Catalunya, l’arrencada d’una
cultura política pròpia que permeti un salt a nivell de país, i així, per fi,
poder implementar el resultat democràtic del referèndum d’autodeterminació de
l’1 d’octubre de 2017, i garantir, de retruc, la salvaguarda dels drets dels
electors de la forma més exigent possible.
Llorenç Prats @llopratsara
Advocat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada