Primàries Catalunya
es presenta per entrar al Parlament i fer efectiu el mandat democràtic del
primer d’octubre
La via unilateral que defensen des de Primàries Catalunya en
el marc de les properes eleccions autonòmiques és per fer, segons expliquen,
que el Parlament i el Govern siguin agents de desconnexió i de blocatge com
eines per abandonar el victimisme i centrar el debat en fer la independència. I
això no és poc per què mai s'ha fet. És trencar "amb els del 155" i
deixar en evidència els que no volen fer la independència, principalment.
Un govern autonòmic català pot actuar com alçaprem per
activar la independència si treballa en base a dues premisses bàsiques: l’estat
espanyol, en el qual està inclosa l’autonomia catalana, mai deixarà de prestar
els serveis públics en benefici dels seus residents i la participació
independentista en les institucions de l’estat espanyol, inclosa aquesta
mateixa autonomia, compliquen i hipotequen la solució secessionista.
Per tant, els postulats de desconnexió i blocatge esdevenen
la clau de volta d’una eventual acció de govern independentista, i per
desenvolupar-la no queden massa opcions on triar, sobretot si tenim en compte
que els dos partits hegemònics actuals ni remotament s’ho plantegen. Junts per
Catalunya perquè es troba còmode amb un pacte a la Diputació de Barcelona que
li assegura algunes avantatges del tot desconegudes per a la majoria de la
gent. I Esquerra Republicana perquè ha posat totes les il·lusions en una govern
de coalició espanyol que com a molt mirarà de fer la vida més fàcil als presos
polítics.
La política catalana, fins ara, no ha sabut viure al marge
de l’espanyola. Aprendre a fer aquest exercici ja no és possible pels polítics
catalans actuals, acostumats a un discurs d’acontentament a la seva gent que
només té solució anant a pidolar, d’amagat, per les diferents instàncies
espanyoles. I d’aquí que el nou paradigma passi per una llista del poble, on el
poble, el que es queixa i pateix, assumeixi la seva condició de lideratge
autoorganitzat per obtenir les eines i els recursos per tirar endavant. Eines i
recursos que són la independència del país.
La pluralitat ideològica i la diversitat de procedències
quan formen part d’un projecte autoorganitzat esdevenen elements de força i
impuls ja que entre els seus diferents membres ha nascut la complicitat, la
pertinença i la solidaritat, com va passar durant el referèndum d’autodeterminació
del 2017, que fa viable qualsevol projecte, i en especial, el nacional de la
independència. Aquesta dinàmica no la poden liderar “els polítics” d’ara.
Aquesta dinàmica o és des de baix, sense cuines ni despatxos, o no funciona.
Els que somien un futur per a Catalunya ho han de tenir
clar. O és així o no hi haurà novetats de relleu en els propers quatre anys. El
sistema de representació política, d’arrel espanyola per la força bruta, està
viciat des de fa molts anys. Massa anys. Quan “els polítics” ja tenen acords
presos o compromisos adquirits, i han “de vendre” les seves propostes a la seva
mateixa gent, el recorregut democràtic de la seva representació ja no té cap
sentit ni valor.
Només una llista del poble, feta pel poble i des del poble,
a nivell nacional, esdevé el cim de regeneració democràtica i solidesa
territorial que pot fer avançar el projecte social, col·lectiu i natural de la
independència de Catalunya.
©Llorenç Prats @llorenprats Advocat 6/11/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada