Qui hem de votar? Superar el suposat vot útil.

 

Qui hem de votar? Superar el suposat vot útil.

Cal cercar i analitzar els nous actors polítics. En especial Primàries Catalunya, sinònim de regeneració democràtica i de compromís amb el mandat del primer d’octubre.  L’abisme del vot útil, àdhuc el vot sentimental, no obstant això, roman en l’ambient. La unió de l’electorat independentista en l’actual grup de 3 partits és el baluard del sistema establert que ha paralitzat concretar el mandat del primer d’octubre.  Qualsevol canvi serà titllat de divisió del vot catalanista i per tant sorgirà la necessitat de reclamar un vot útil per no se sap ben bé què.

L’administració autonòmica de la Generalitat és el trofeu a mantenir, passi el que passi, i per això, segons el sistema actual imperant català, tot hi ha de quedar subordinat. I així es fa autonomisme, o processisme. En comptes d’usar les institucions autonòmiques espanyoles pels fins nacionals que interessen als catalans, aquestes són, com s’ha prodigat recentment des de les seves altes instàncies, el seu principal escull per avançar cap a la independència.

És possible un vot deslligat de sentiments de solidaritat amb els presos polítics i amb els exiliats. Un vot que faci diputats allunyats de la idea d’instal·lar-se en institucions autonòmiques espanyoles, com la majoria dels actuals. Un vot que sigui una cunya per concretar a marxes forçades plantejaments reals de desconnexió amb Espanya i de blocatge a tot el que sigui espanyol, com millor premissa de sortida per fer efectiva la unilateralitat que es va votar el primer d’octubre.

Desconnexió significa abandonar taules, conferències, grups o qualsevol altre plataforma de col·laboració, cooperació o coordinació amb Espanya. Blocatge significa usar la força que dona el sistema espanyol de representació a les seves regions per fer-hi el buit, el silenci i l’oposició més frontal. Tot plegat, com eines legítimes, no violentes, basades en els mandats democràtics sorgits del poble. Ni més ni menys. Eines que no suposen cremar contenidors ni tenir detinguts dia sí dia també.

L’escenari necessari és d’escalada del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, a fi de que la ruptura democràtica esdevingui un fet palès. Una normalitat nacional catalana del primer govern de la nova legislatura quan els vots no siguin útils i els catalans hagin triat obrir-se pas amb el cap fred. I tot des del primer dia i sense dilacions. Les actuals forces polítiques al govern autonòmic, JXCAT i ERC, ni remotament es plantegen res semblant. Ben al contrari, actuen a mans plenes en sentit contrari, escudats sempre en un discurs emocional i en un xantatge discursiu. Però aquest recurs ja està gastat i no desperta les adhesions d’abans.

Per tant, el repte dels propers mesos és superar el missatge del vot útil, com si votar útil fos garantia d’alguna cosa diferent de la que portem vivint des de fa 3 anys. No apareixerà res pitjor per a la gran majoria de catalans si ens apartem del vot útil. I per això és l’hora de que nous actors polítics siguin presents a la cambra parlamentària catalana. Gent nova, amb idees fortes i fermes.

Llorenç Prats, advocat, @llorenprats, 5 d’octubre de 2020