El requisit de la via democràtica: la coherència dels
representants
Des de fa molts anys, centenars, els catalans busquen la
manera de constituir-se en un nou estat europeu. Aquesta pretensió col·lectiva,
nacional, ha perdurat fins a la seva culminació amb el referèndum d’autodeterminació.
El clima previ van ésser les consultes populars per la independència de
Catalunya i els debats sobre el nou estatut d’autonomia (2006). D’aquests dos
fets, principalment, en va sorgir l’Assemblea i les grans manifestacions. Les
més gran mai vistes a Europa.
Amb l’èxit del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre
de 2017 la independència de Catalunya ja és un fet. Un fet que cal desenvolupar
en el tres fronts imprescindibles, partint de la base que la naturalesa vinculant
del referèndum d’autodeterminació és inapel·lable.
Els tres fronts són el moviment popular (la nació
mobilitzada), les institucions seculars (el representants polítics) i l’acció
exterior (la diplomàcia internacional). L’acció concertada d’aquests tres
pilars permeten defensar la independència amb una absoluta solvència com passa
arreu del món, ja que poden avançar en paral·lel amb facilitat.
Però si un pilar és fonamental és l’institucional. Aplicant
el principi democràtic, cal que amb la majoria, els representants dels
catalans, en nom de tots, siguin qui siguin o vinguin d’on vinguin, assumeixin
el resultat del referèndum d’autodeterminació, on tothom va poder votar i ningú
en va ésser exclòs. I fruit d’aquest assumeixo s’haurien de notar polítiques
clares, graduals i fermes de desconnexió de l’estat espanyol i d’afirmació
col·lectiva entorn de nous referents. Aquesta és la funció dels representants
polítics i de la seva funció política després d’unes eleccions: estar al servei
dels mandats sorgits de les urnes. En el cas d’ERC, JXCAT i CUP com partits
independentistes i també atès el resultat del referèndum que els obliga greument
com a la resta de formacions polítiques.
La gent i les entitats no poden continuar demanant ni exigint
res més a l’estat espanyol quan el col·lectiu català ja ha fet la
independència. Ara, amb coherència, ja es pot fer arrelar la independència, per
nosaltres i pel futur de tothom. Per fer-la arrelar, tanmateix, és
imprescindible que la representació política de la majoria sigui coherent amb
el sentit democràtic de la seva elecció. ERC, JXCAT i CUP han de poder dir que
la pressió que accepten és la de la seva gent (els seus votants) i en cap cas la
de la potència de l’estat espanyol (en les seves diferents formes). I dir-ho és
possible, perquè la coherència és precisament el que entén millor la gent que
cada dia va a treballar o busca feina per tirar endavant.
La força de la democràcia és que els elegits governen en nom
de tots i per a tots quan són majoria. I la majoria està per la independència
de Catalunya i és el que s’espera dels seus representants de forma urgent. Però
si els representants majoritaris del catalans prefereixen viure del victimisme
(de la repressió) com fan per igual ERC, JXCAT i CUP, el moviment popular i l’acció
exterior hauran de buscar, legítimament, nous actors que estiguin disposats a mantenir
una acció política gradual però permanent de desconnexió amb l’estat espanyol. I
recordem que la força de la independència no és d’un dia per a l’altre. És una
escalada perseverant plena de motivació i ànims col·lectius, compartida i en
total complicitat, com va ésser el primer d’octubre de 2017,
Llorenç Prats, @llorenprats, advocat, 21 de setembre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada