Com fer la independència
Hi podem donar voltes però la pregunta roman tossudament
sense resposta. Un sol espanyol la pot impedir. Un sol recurs la pot aturar.
Una sola intenció la pot desactivar. Aquesta és la situació que ens neguem a reconèixer.
Quan la resposta és senzilla: avançar sense parar, sense aturar-se, sense
escoltar, fins a fer el cim.
El tarannà que ens fa coneguts i invisibles als mateix
temps, no està fet per aquesta manera d’actuar. I tampoc hi ha una educació per
fer-ho. Ben al revés, impera el “parlem?” o “segur que hi ha alguna cosa a
tenir en compte” o “potser no cal anar tant enllà”, entre moltes altres visions
de dubte i de relativisme.
És així. La prova és com en 6 anys, des del referèndum d’autodeterminació,
no s’ha avançat gens. Els exiliats no han ajudat en res. I els indultats s’ha
acomodat a la nova situació. Els líders catalans fan figa i el poble encara
està pendent de trobar recanvis, espera que canviïn i siguin una altra cosa.
Decidits, ferms i valedors de la nació a la qual han de servir.
El sistema de partits espanyols, entre els que hi ha els
partits independentistes catalans, ho assimila tot amb voracitat. Ni deixa
sortir una alternativa ni els actuals poden trencar el gel. És com un bloc, tot
plegat. Però, cal dir-ho, tot plegat s’aguanta amb pinces. El sistema és molt
fràgil. Només cal una espurna perquè tot caigui i el canvi sigui radical. I en
això estem molts independentistes.
La feblesa de l’estat és la seva estructura postissa,
edificada sobre un acord fals el 1978. Sense reciprocitat entre les nacions
peninsulars no hi ha cap cabuda dins aquest estat espanyol, amb la seva monarquia
i les seves forces d’ocupació. I això es manté i no s’ha esborrat en cap moment.
És el que dona els vots actuals. És el que va donar la victòria el 2017 al
referèndum d’autodeterminació. I és el que farà que una nova o reformada força
política digui prou, de debò, amb consistència i sense vacil·lar.
Els partits polítics catalans actuals són presos del sistema
jurídic espanyol, el qual s’ha intentat blindar amb mil i un recursos, però cap
d’ells és vàlid perquè és fruit de la imposició, de forma militar (“a por ellos”),
sobre els catalans. I tot el seu sistema espanyol (i francès) està viciat d’absoluta
nul·litat, ja que el consentiment no existeix , i el resultat del referèndum d’autodeterminació
del 2017 ho confirma i ens ho recorda. Ara i sempre, fins a la independència.
Llorenç Prats, advocat, @llorenprats, 7 de juliol de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada