Els Premis Goya a Barcelona són una intromissió espanyola a Catalunya
La política de fets consumats que practiquen les autoritats actuals per
diluir la cultura, identitat i tradició catalanes no pot quedar sense resposta.
Un cas clar és la celebració dels Premis Goya del cinema espanyol a Barcelona,
capital de Catalunya.
En matèria de cultura, l’autonomia política catalana té competències
exclusives, però a la pràctica això no es nota. L’estat espanyol, que diu ser
plurinacional, manté un Ministeri de Cultura, i promociona el cinema espanyol i
tot el seu imaginari i prioritats, des de la perspectiva castellana. I ho fa
descaradament, fins al punt de celebrar les seves activitats a Barcelona, en
detriment del cinema en català, de la producció catalana i de la projecció
internacional feta per catalans.
La cultura és identitat. La globalització cada dia ho equipara tot encara
més. Els poders dominants políticament acaben imposant el seu discurs cultural.
La guerra cultural és un fet per a les nacions que volen preservar la seva
identitat. És el cas de Catalunya, una nació amb una cultura, idioma i tradició
pròpies, però sense, per ara, la força política per rebutjar intromissions
externes que la perjudiquen.
L’Acadèmia Espanyola del Cinema amb el suport del Ministeri de Cultura té el
seu lloc en els territoris castellans i no pas en els catalans. El cinema és un
llenguatge audiovisual amb un gran poder de transformació i comunicació. I
Catalunya viu amb dificultats aquesta facultat que tenen tots els pobles, sigui
en el doblatge, en la producció pròpia o sigui en les hores d’exposició. I la
gala dels Premis Goya a Barcelona encara ho fan tot més difícil per no dir
quasi impossible.
El combat, en guerra cultural, contra aquesta intromissió externa ara la
lidera el Front Nacional de Catalunya, el qual com a entitat política amb
implantació arreu de la nació catalana, dels Països Catalans, ha posat en
evidència, també a través de les xarxes socials, la seva oposició frontal a la
celebració de la gala dels Goya a Barcelona, a l’Auditori. I no els hi falta
raó, també tenint en consideració que els Goya usaran la marca Barcelona, i ni
de lluny es referiran a Catalunya, la nació d’acollida.
Els Goya cerquen la marca Barcelona qui sap si per cremar-la, com la seva
sobreexplotació turística pot acabar provocant. De fet, és una tònica de la
visió centralista espanyola que es repeteix en altres àmbits de l’activitat
catalana. Sigui amb Gaudí, amb la Fórmula 1, amb el futbol o amb qualsevol
altra activitat de volada internacional. L’espanyolisme intenta apropiar-se,
per sistema, de qualsevol iniciativa catalana que despunti. De forma
malaltissa.
La descentralització política de la Constitució espanyola del 1978 era per
reforçar les nacionalitats existents i no pas per fondre-les en un ideal
castellà amb un tarannà que sembla obert i simpàtic, però que amaga manca de
respecte, supremacisme i males intencions, com els Goya espanyols demostren.
Llorenç Prats @llorenprats advocat 23 de febrer de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada