Encara més manifestacions dels catalans sense bons resultats
La manifestació de Madrid, a Espanya, i la propera gran
manifestació prevista a resultes de la sentència condemnatòria als presos
polítics està portant al límit també a les entitats civils catalanes que malden
per la restauració nacional. ANC i Omnium, per exemple, viuen amb tensions
creixents les diferents estratègies dels partits polítics sobiranistes que el
moment polític ha provocat. Aquestes tensions sorgeixen fruit de la preocupació
general de la ciutadania per la paràlisi de propostes i de planificació per fer
la independència i fer efectiu el mandat democràtic del poble català sorgit del
referèndum d’autodeterminació.
La lluita independentista corre el perill de convertir-se en
un moviment més de protesta similar al feminisme, l’anticapitalisme o l’ecologisme.
I no és res d’això, tot i que segurament el viuen així molts dels manifestants
espanyols que s’afegeixen a la
manifestació per l’autodeterminació de Catalunya, com a poble sobirà, que es
celebra a Madrid el 16 de març.
La reconstrucció nacional de Catalunya, és dir, que sorgeixi
el poble català com a titular de drets i obligacions davant del món, només pot
succeir a costa d’enfrontar-se a Espanya, ja que és ella la que ho nega
sistemàticament. La confrontació evident
entre Catalunya i Espanya és de
tipus nacional com dos pobles que es neguen entre ells de maneres diferents
però igualment contundents.
La reivindicació de drets fonamentals, per altra banda, es
barreja amb les aspiracions catalanes, fins al punt de que s’han pensat
estratègies d’evolució nacional en base a la implantació d’un sistema més
garantista a nivell de l’estat espanyol,
principalment de la mà d’un nou règim espanyol de conviccions
republicanes. S’entén així que el règim monàrquic espanyol, la monarquia
parlamentària, empara els excessos dels poders públics en detriment de les
llibertats més bàsiques dels ciutadans com els de participació política, de
reunió, de llibertat d’expressió,...
No obstant això, no està demostrat que els republicanisme
d’estat admeti més d’una nacionalitat dins de la seva refundació. No hi ha
antecedents que ho confirmin. De fet,
l’Estatut de Catalunya de 1932, defineix el nostre país com una “regió autònoma
dins de l’Estat espanyol”, i quan es refereix a “l’economia nacional” ho fa per
referir-se a la de l’estat i no a la de Catalunya. Per tant, el bany de banderes tricolors que
suposadament han d’obrir el nou full de ruta cap a la independència de
Catalunya s’intueix com un cul de sac ja que no té cap recorregut. Ni tan sols
per donar una resposta convincent a tots els espanyols residents a Catalunya
que no volen sentir parlar del naixement d’aquest nou estat europeu.
La lectura política d’aquest fet és igualment
contradictòria. En la mesura que PODEM i partits progressistes espanyols
recolzen el dret d’autodeterminació del poble català per ser-hi més sensibles
com defensors dels valors republicans, ja que aquests, a priori, estan més
alienats amb els drets polítics dels pobles, el seu nivell d’implantació i
suport fora de Catalunya disminuirà encara
més, com a succeït a Andalusia en les darreres eleccions.
Els catalans, en general, en una situació normal com
l’actual en que no es viu una situació crítica com la derivada de la crisis
financera del 2008, i malgrat el que viuen els presos polítics i els seus
exiliats, no viuen amb urgència la concreció efectiva de la declaració
d’independència del 27 d’octubre. Aquesta distància és un engany ja que els
grans reptes, de tot tipus, que té la societat catalana requereixen respostes
col·lectives i polítiques públiques que ara mateix és impossible desenvolupar
sota l’esguard espanyol.
És hora, per tant, de recuperar el lligam entre el sentir
popular, en part expressat políticament a través de Primàries Catalunya, i de
forma especial a Barcelona amb Jordi Graupera d’alcaldable, principalment, i el
compromís cívic d’entitats de la grandària de l’ANC o Omnium, per debatre i
concretar la més efectiva forma d’aplicar el mandat del referèndum
d’autodeterminació.
Llorenç Prats @llopratsara 14/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada