La cultura democràtica és l’espoleta de la independència catalana

La cultura democràtica és l’espoleta de la independència catalana

El que ha fet possible Primàries Catalunya, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, és estimular a la gent per a que s’organitzi i així permetre que votant sigui possible triar la llista municipal més volguda pels veïns i veïnes. Aquest exercici polític no és patrimoni de cap ideologia política ni de cap grup nacional. Tanmateix, si que és evident que només confiant en la gent és possible articular aquesta classe de propostes.

Des del principi, Anna Arqué, Portaveu de Primàries Catalunya que tancarà la llista oberta de primàries Lleida encapçalada per Jordi V. Pou,  ja va destacar que si Primàries Catalunya recollia el testimoni del que es va viure i patir l’1 d’octubre de 2017, amb el referèndum d’autodeterminació, seria per mantenir i incentivar el mateix tipus de complicitat: confiar entre nosaltres per assolir la llibertat nacional, ja que en tenim dret i és possible.

Les estratègies de despatxos i de restaurants s’aturen quan miren endarrere i descobreixen que no les segueix ningú ja que no neixen de les autèntiques necessitats de la ciutadania. En el cas de Primàries Catalunya això no ha estat així, ja que s’ha treballat només on era possible obrir un debat obert i sense restriccions on una sèrie de candidats havien d’obtenir el recolzament democràtic dels inscrits en el procés. El resultat d’aquestes votacions ha estat l’únic criteri per triar els caps de llista i l’ordre en la forma de la candidatura que es presentarà a les eleccions oficials.

La desafecció política acaba malmetent l’interès general i el benestar col·lectiu. Si la població no s’implica en els afers públics, els seus suposats representants no tenen cap fre per decidir segons què en nom d’ells, i com una cascada, els gestors fan igual respecte dels representants polítics dels qual saben que només són una pantalla mediàtica en el millor dels casos. Aquesta seqüència és la que ha donat tant de poder als tècnics de tot tipus, fet que amb el pas de temps degenera en el segrest de les aspiracions de la població.

Corregir això no només és una necessitat social, també és un mecanisme que ha de portar Catalunya a la independència. La majoria social que va guanyar el referèndum d’autodeterminació s’ha quedat sense representació suficient per capgirar la situació de paràlisis actual, ja que si bé s’hi al·ludeix no es concreten propostes per fer-la efectiva o encaminar-la d’alguna manera, tot i que ja han passat molts mesos des de la seva declaració accidentada.

Els polítics actuals, en general, no saben com afrontar el trencament amb Espanya que la seva gent els hi reclama. S’esdevé, per tant, la necessitat d’apartar la voluntat popular del cercle de decisions que actualment ostenta el poder autonòmic, mediàtic, municipal o, fins i tot, cívic.  Impedir aquesta deriva interna del món catalanista, pel que sembla,  és una de les pretensions bàsiques de Primàries Catalunya perquè vol posar en mans de les persones la forma d’accedir a la política activa per medi del revulsiu democràtic com són les votacions obertes a tothom (amb l´única excepció de la prèvia inscripció).

La regeneració democràtica, ara mateix, a Catalunya, i en concret a Lleida, es miri del dret o del revés, només prové del que ha sorgit de Primàries Lleida. En els propers dies, amb la confecció del programa i el règim de deliberacions, igualment es demostrarà aquesta voluntat. I en comú amb tots els grups de Primàries hi haurà la fidelitat al mandat sorgit a cops de pal en les urnes del referèndum d’autodeterminació.

“Una democràcia oberta s’exposa a tota mena de perills, ja que qualsevol  pot acabar accedint a les esferes d’influència pública”, és un dels arguments  més recurrents per desprestigiar Primàries Catalunya, segons he pogut comprovar.  I precisament aquest és l’argument que perpetua el sistema de partits vigent, tancat i dirigit des de llocs desconeguts.  Aquesta conformitat implícita que continua instaurada entre nosaltres impedeix confiar amb la resta de veïns i veïnes per construir projectes col·lectius de la grandària d’una nova república.

Però després de l’1 d’octubre ja es veu que si és possible que estiguem units ja que de forma natural no hi ha res que ho impedeixi. Aquell dia gent desconeguda es va adonar que compartien el mateix i venien a ésser el mateix. En aquest sentit, Catalunya s’ha trobat a ella mateixa, i ara vol mirar de fer política a partit d’això. És lògic i té tot el sentit, per tant, que Primàries Catalunya, com a mètode si més no,  hi sigui per quedar-se.

Llorenç Prats  @llopratsara  Advocat  19/3/2019