Entrada destacada

  El problema de la diversitat excessiva Frustració, desencís i cansament. Aquesta és la vida diària dels mestres i professors del sistema p...

dilluns, 8 d’abril del 2019

Els regidors sorgits de Primàries Catalunya defensaran el mandat de l’#1oct



Els regidors sorgits de Primàries Catalunya defensaran el mandat de l’#1oct
Fer de la política un exercici de baix cap amunt és una novetat a Catalunya. Molts anys en el sistema de partits, amb cúpules tancades, quasi pretorianes, ho han impedit. Tanmateix, a resultes de l’1 d’octubre de 2017, el poble català es va reconèixer diferent i amb la possibilitat d’apoderar-se. Com qualsevol altre poble del món. Amb normalitat nacional.
Els polítics catalans, en general, no han valorat així, però d’altres, com tota la gent implicada en Primàries Catalunya sí. Amb el suport de l’ANC, i el suport d’un gran grup de voluntaris s’ha construït una manera de fer política que és coherent amb aquesta màxima: de baix a dalt, per confirmar tot el valor de la democràcia i fer efectiu el que sorgeix del poble.
Anna Arqué, com portaveu d’aquesta dinàmica política, a més de la representant dels Països Catalans a l’ICEC (entitat europea per a la participació política dels ciutadans), donarà suport aquesta candidatura de base, tancant la llista electoral,  per guanyar l’alcaldia de Lleida. El seu esforç el comparteix quasi a diari en la reflexió que duu arreu del territori , amb l’objectiu de desfer un sistema de representació que lamina i castiga les ànsies populars de tot tipus però també la permanent per la independència i la decència nacional.
Les primàries obertes que ha guanyat Jordi V. Pou a Lleida ciutat, per exemple, són un primer pas en l’apoderament ciutadà ja que suposa responsabilitat i compromís des del primer moment. I pel que s’ha vist fins ara, allà on s’ha entès i on s’hi treballa, el mètode triomfa i es preveu exitós en les etapes successives de conformació de programes i, posteriorment, en l’establiment de pactes o en l’acció de govern. No hi ha cap límit per prendre decisions si hi ha la complicitat dels electors des del primer moment, com aposta democràtica coherent en tots els sentits.
El programa electoral no pot ésser un mecanisme per guanyar eleccions, fet de promeses i de solucions fàcils. Els ciutadans ho saben però si no reben respostes serioses dels polítics actuen amb la mateixa desconsideració i acaben fent cas de propostes impossibles o quasi irreals. Primàries Catalunya, almenys en la seva dinàmica municipal, ho pot afrontar d’una manera diferent, tot fent realitat una connexió de confiança  mútua que sense trair el que s’espera dels candidats aquest també tinguin el seu marge de maniobra per resoldre la seva relació amb el conjunt de la ciutadania i no sols amb els seus votants.
La tensió entre els problemes particulars i els interessos generals queda resolta satisfactòriament a Primàries Catalunya quan des del principi tots els seus impulsors a nivell municipal s’han posicionat en implementar del mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre de 2017.  D’aquesta manera, queda clar que els impulsos municipalistes queden igualment subjectes dins l’entramat nacional, en una reciprocitat d’exigència i creativitat.
Els polítics sorgits d’un sistema de primàries obertes, com en el cas de Jordi V. Pou, a Lleida, per exemple,  si fallen o no compleixen ho hauran d’explicar molt bé durant una legislatura on les decisions continuaran essent participades i transparents. D’aquesta manera, el vincle amb el ciutadà queda assegurat, i si més no en la dinàmica municipal, aquesta cunya és insalvable
D’alguna manera, Primàries Catalunya és l’avantsala imprescindible d’un procés constituent. El que per llei tocaria per fer possible la implementació de la república. Dissenya així una nova lògica en la distribució del poder que és el que cal resoldre per poder néixer com a nou estat. La forma com el poder s’agafa i es perd, en base a un sistema de representació que exerceix el lideratge sense xuclar les energies de tot un poble ni tancar en un gàbia els seus somnis de llibertat.
Aquest mètode, que en molts aspectes es pot millorar, segons paraules de Jordi Graupera que també es postula com alcalde de Barcelona després d’obtenir milers de suports en la lluita fraterna amb molts i deferents candidats per configurar una llista a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 (amb Barcelona és Capital), no vol reproduir les xarxes de clientela que fins ara ha establert el sistema de partits. La sobirania efectiva no es pot desplaçar cap a elits desconegudes, expertes en col·locar la gent i fer-la sucumbir en el silenci.  Aquest és l’anhel de partida de Primàries Catalunya, al meu entendre.
Llorenç Prats @llopratsara Advocat 9/4/2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada