Els regidors sorgits de Primàries Catalunya defensaran el
mandat de l’#1oct
Fer de la política un exercici de baix cap amunt és una
novetat a Catalunya. Molts anys en el sistema de partits, amb cúpules tancades,
quasi pretorianes, ho han impedit. Tanmateix, a resultes de l’1 d’octubre de
2017, el poble català es va reconèixer diferent i amb la possibilitat
d’apoderar-se. Com qualsevol altre poble del món. Amb normalitat nacional.
Els polítics catalans, en general, no han valorat així, però
d’altres, com tota la gent implicada en Primàries Catalunya sí. Amb el suport
de l’ANC, i el suport d’un gran grup de voluntaris s’ha construït una manera de
fer política que és coherent amb aquesta màxima: de baix a dalt, per confirmar
tot el valor de la democràcia i fer efectiu el que sorgeix del poble.
Anna Arqué, com portaveu d’aquesta dinàmica política, a més
de la representant dels Països Catalans a l’ICEC (entitat europea per a la
participació política dels ciutadans), donarà suport aquesta candidatura de
base, tancant la llista electoral, per
guanyar l’alcaldia de Lleida. El seu esforç el comparteix quasi a diari en la
reflexió que duu arreu del territori , amb l’objectiu de desfer un sistema de
representació que lamina i castiga les ànsies populars de tot tipus però també
la permanent per la independència i la decència nacional.
Les primàries obertes que ha guanyat Jordi V. Pou a Lleida
ciutat, per exemple, són un primer pas en l’apoderament ciutadà ja que suposa
responsabilitat i compromís des del primer moment. I pel que s’ha vist fins
ara, allà on s’ha entès i on s’hi treballa, el mètode triomfa i es preveu
exitós en les etapes successives de conformació de programes i, posteriorment,
en l’establiment de pactes o en l’acció de govern. No hi ha cap límit per
prendre decisions si hi ha la complicitat dels electors des del primer moment,
com aposta democràtica coherent en tots els sentits.
El programa electoral no pot ésser un mecanisme per guanyar
eleccions, fet de promeses i de solucions fàcils. Els ciutadans ho saben però
si no reben respostes serioses dels polítics actuen amb la mateixa
desconsideració i acaben fent cas de propostes impossibles o quasi irreals.
Primàries Catalunya, almenys en la seva dinàmica municipal, ho pot afrontar
d’una manera diferent, tot fent realitat una connexió de confiança mútua que sense trair el que s’espera dels
candidats aquest també tinguin el seu marge de maniobra per resoldre la seva
relació amb el conjunt de la ciutadania i no sols amb els seus votants.
La tensió entre els problemes particulars i els interessos
generals queda resolta satisfactòriament a Primàries Catalunya quan des del
principi tots els seus impulsors a nivell municipal s’han posicionat en
implementar del mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del
passat 1 d’octubre de 2017. D’aquesta
manera, queda clar que els impulsos municipalistes queden igualment subjectes
dins l’entramat nacional, en una reciprocitat d’exigència i creativitat.
Els polítics sorgits d’un sistema de primàries obertes, com
en el cas de Jordi V. Pou, a Lleida, per exemple, si fallen o no compleixen ho hauran d’explicar
molt bé durant una legislatura on les decisions continuaran essent participades
i transparents. D’aquesta manera, el vincle amb el ciutadà queda assegurat, i
si més no en la dinàmica municipal, aquesta cunya és insalvable
D’alguna manera, Primàries Catalunya és l’avantsala
imprescindible d’un procés constituent. El que per llei tocaria per fer
possible la implementació de la república. Dissenya així una nova lògica en la
distribució del poder que és el que cal resoldre per poder néixer com a nou
estat. La forma com el poder s’agafa i es perd, en base a un sistema de
representació que exerceix el lideratge sense xuclar les energies de tot un
poble ni tancar en un gàbia els seus somnis de llibertat.
Aquest mètode, que en molts aspectes es pot millorar, segons
paraules de Jordi Graupera que també es postula com alcalde de Barcelona
després d’obtenir milers de suports en la lluita fraterna amb molts i deferents
candidats per configurar una llista a les eleccions municipals del 26 de maig
de 2019 (amb Barcelona és Capital), no vol reproduir les xarxes de clientela
que fins ara ha establert el sistema de partits. La sobirania efectiva no es
pot desplaçar cap a elits desconegudes, expertes en col·locar la gent i fer-la
sucumbir en el silenci. Aquest és
l’anhel de partida de Primàries Catalunya, al meu entendre.
Llorenç Prats @llopratsara Advocat 9/4/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada