Una resposta als dubtes dels catalans a les eleccions espanyoles.

Una resposta als dubtes dels catalans a les eleccions espanyoles.          

Molts catalans viuen amb confusió i indecisió a qui votar en les properes eleccions generals espanyoles. Aquesta votació és molt diferent de la passada del dia 21 de desembre de 2018, quan encara es veia possible la tornada del president legítim i la culminació de la suposada negociació entre Catalunya i Espanya. Res d’això va succeir però si gràcies a la pressió popular del #noatot es va aconseguir fer caure el govern Rajoy. El  govern Sánchez ha seguit el mateix camí, pel mateixos motius. Ara hi ha noves eleccions el proper 28 d’abril.

Hi ha un fet que ho trastoca tot, en clau nacional catalana: el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Els catalans hem canviat. Ja no som els d’abans. Sabem que som un poble i que tenim dret a fer-lo valer. Els polítics catalans, en canvi, encara romanen ancorats en mètodes i formes del passat: pactes desiguals entre Catalunya i Espanya, política d’anar tirant per salvar el dia a dia i sobretot, discurs sentimental i naïf en la defensa nacional.

Així doncs, qui votar en les properes eleccions espanyoles? En primer lloc, cal aprofitar el mecanisme de vot ja que és el més àgil a l’hora de forçar canvis o tenir influència política. En general, hem pensat qui ens agradava o ens queia bé, i ja ens hem quedat satisfets. Ara en canvi hi ha un objectiu per conquerir: la independència. Per això, cal aplicar aquest prisma a tot i per a tot. I actuar en conseqüència, votant.

En clau espanyola l’únic partit català que pot obtenir rèdits nacionals és ERC per la seva aproximació i proximitat ideològica a Podem, i fins i tot, als socialistes. JXCAT, en canvi, no ho pot fer, ja que el món del PP o C’s ja li queda excessivament contraposat. No té recorregut ni res a negociar. Com a molt una investidura regalada. Res més.

Votant ERC també es pot provocar la refundació real de l’espai de centre liberal català, el qual té els seus votants i és imprescindible per consumar la reconstrucció nacional. Ara, els seus dirigents viuen atrapats, encara, sí encara, dins la lògica pujolista de tapar forats, fer pedaços i el peix al cove. No tenen un projecte de país, com ho demostra el fracàs liderat per Carles Puigdemont quan tot i guanyar el referèndum d’autodeterminació, no va emprendre cap decisió per materialitzar la independència. Només calia començar i ni això. No ha fet res.

La refundació d’aquest espai polític ja té una punta de llança amb els candidats sorgits de Primàries Catalunya, i en especial, amb Jordi Graupera, l’alcalde de Barcelona del partit “Barcelona és capital” (BCAP) que defensarà tot el valor del resultat del referèndum d’autodeterminació i que lidera una nova cultura política d’arrels molt catalanes.

Per això, el que val per a les properes eleccions generals d’aquest escrit, no val per a les eleccions municipals del mes de maig. On hi hagi candidatures de Primàries, com a Lleida, L’Hospitalet o Terrassa, per citar-ne algunes més enllà de Barcelona, aquestes són l’opció centrada garant del mandat del primer d’octubre quan la república catalana independent era al cap de tots i totes.

Una victòria d’ERC a Espanya que enfonsi la representació del pujolisme de teranyina construït durant molts anys, ara en mans de JXCAT, és necessària i saludable pel país. És una mena de representació que destrueix les possibilitats d’emancipació nacional ja que no permet el creixement ni la responsabilitat, com els fets demostren quan el mateix Puigdemont, i tota la resta, diuen que “aniran a Madrid a”.

Per a molts catalans, votar ERC, si això els convenç prou, suposarà fer-ho amb una pinça al nas. ERC, la independentista, és la que més ha fallat, en tots els sentits, a les ànsies republicanes dels catalans. Han sumat victimisme a palades i amb el dogma “d’eixamplar la base” estan triturant el país, ja que la determinació independentista és l’autèntic magnetisme que ens ha portat a la situació actual propera a guanyar la llibertat nacional i fer efectiva la república catalana independent.

Una victòria aclaparadora d’ERC és possible que generi una crisis al govern català, tot provocant una nova situació d’emergència nacional i la possibilitat de constituir unes noves llistes, pel mètode de Primàries Catalunya, amb la implicació de l’ANC, que permetin l’entrada de nous i ferms polítics disposats a trencar el cercle viciós d’amenaces i retrocessos que viu el poble català.

El poble català es va expressar políticament durant el referèndum d’autodeterminació. La representació social d’aquest mandat democràtic no l’articulen ni ERC ni JXCAT en aquest moments, però si es trenca l’equilibri d’excuses i d’acusacions mútues que els fa sentir-se aliens a qualsevol responsabilitat tot serà diferent. Per això, la meva proposta és posar-ho tot a una sola banda de la balança, precisament davant d’Espanya, per a què caiguin les caretes d’engany d’allà i d’aquí, i així s’obri de nou la via per fer efectiva la voluntat del poble català.

Llorenç Prats @llopratsara Advocat 15/4/2019