Els presos polítics postsentència del TS diuen NO a l’amnistia.

Els presos polítics postsentència del TS  diuen NO a l’amnistia.

Hi ha una constant repetitiva. Els actuals polítics catalans queden contínuament qüestionats per bona part dels catalans així que passen coses. Van voler fer un referèndum d’autodeterminació sense conseqüències i es van trobar amb tota una declaració d’independència. Ara, des de la presó, busquen aprimar el conflicte entre Catalunya i Espanya, i la gent busca fer efectiva la independència, i oblidar-se d’Espanya i tot el que comporta (monarquia, repressió,...).

L’amnistia és un mecanisme d’oblit i de perdó, i la gent crida, a ple pulmó, “ni oblit ni perdó”. La força democràtica té aquesta visceralitat natural: defensar i perseverar en el que s’ha adoptat per majoria. I els catalans, tot i així, tenen que decidir-se per votar CUP, ERC o JXCAT, a l’espera de nous polítics que entomin amb integritat el mandat que van atorgar: la independència.

Els qui votin CUP ho faran per castigar als altres dos llevat que ja siguin part d’aquesta opció política. Tota la resta, votant a ERC i JXCAT, per aquest ordre, forçaran a aquestes formacions polítiques a un diàleg impossible amb Espanya. Els socialistes espanyols tampoc escolten les recomanacions de l’ONU sobre drets humans i dels pobles. I ara no canviaran per avenir-se amb els qui sobre el paper tenen presos polítics i clamen per la independència.

L’amnistia és un cul de sac, inútil i sense sentit. No resol el conflicte de fons, entre sengles nacions històriques, ni ajuda a clarificar el panorama polític. Només serveix per guanyar temps, per no sé sap ben bé què. ERC amb aquesta insistència mostra una feblesa que la perjudicarà. Per JXCAT la feblesa ja es manifesta, des del moment que necessita pactar amb els seus carcellers (la divisió de poders ha quedat superada a aquestes alçades) a la Diputació de Barcelona per subsistir.

Si mirem la història, que ajuda i molt, veurem que el president Companys ja va dir que l’amnistia no els duria enlloc que no fos el desastre. I efectivament així va ésser. Un amnistiat arrasarà en unes eleccions perquè tindrà l’aval de l’estat culpable per guanyar. I en Companys va escombrar, i l’alçament no va trigar a succeir. Aquell cop d’estat, tant actual, va ésser la reacció a la desfeta espanyola i no a cap decisió catalana. Per això, ara tots els que clamen per reformar Espanya i les seves institucions busquen la seva desfeta tot creient equívocament que això pot ésser una oportunitat pels catalans. I no ho serà. Pot ésser, una vegada més, un greu error.

L’estat espanyol, Espanya i els espanyols poden acceptar la secessió catalana si aquesta és ferma, sincera i coherent. No poden acceptar, com és lògic, que els hi diguin el que han de fer i que canviïn la seva manera d’ésser. I encara menys si ho diuen els catalans.  Una democràcia europea com l’espanyola,  davant el trencament democràtic d’alliberament nacional que poden iniciar les institucions catalanes s’hauria de rendir. Però és condició indispensable exercir aquest trencament, fer-lo efectiu, aixecar la suspensió de la declaració d’independència.

El diàleg des de posicions de dubte o falses són un engany per a totes les parts. Des del moment en que damunt la taula no hi ha els termes de la independència efectiva, tota la suposada negociació queda viciada. I això és el que han percebut com indestriable de la seva situació els nous presos polítics. Espanya no cedirà en res. La sentència del tribunal suprem és un càstig. La repressió una violència estructural d’un estat en el que les forces polítiques catalanes no hi tenen cap influència. La independència és la força i la seguretat. Res que no sigui això queda aturat de seguida i no serveix per res útil.

Els familiars dels nous presos polítics són diferents. Provenen de famílies que no han conviscut amb la misèria de la claudicació anticipada ni la vergonya d’ésser català. Són lliures i ferms. Escapen a qualsevol previsió i, ara, es mantenen coherents: l’amnistia no resol res ni serveix per a res. Quan podríem sumar esforços per dir més alt i clar que tenim el dret i el deure de fer la independència no és possible suplicar clemència a canvi de propostes polítiques contràries a Catalunya.

Llorenç Prats @llopratsara Advocat  5/11/2019