Una suposada negociació en el buit a Espanya d’ERC/JXCAT

Una suposada negociació en el buit a Espanya d’ERC/JXCAT

La vicepresidenta en funcions del govern espanyol ha dit que es podia parlar, qui sap si negociar, sobre una revisió del títol de la constitució espanyola que regula l’organització territorial de l’estat. És el famós encaix de Catalunya i la implicació dels partits independentistes, com ERC, en la governabilitat espanyola.

És clar que els socialistes espanyols són els únics que poden assumir aquest repte. Tanmateix, també és veritat que només l’assumeixen per necessitat i perquè necessiten el suport parlamentari d’ERC. Quan les forces reaccionàries espanyoles, com va passar a l’Ajuntament de Barcelona, els hi regalin els vots per consolidar el govern espanyol, segurament el xoc amb la realitat del republicans progressistes catalans serà molt fort.

La reforma de la constitució espanyola és possible i permet totes les solucions imaginables sempre que tingui suport polític suficient, i el vistiplau dels poders fàctics que dominen les estructures de l’estat espanyol. Són dos condicions, certament, molt difícils de complimentar, sempre amb la incògnita de la seva aprovació per referèndum i del posicionament del tribunal constitucional.

No ho oblidem, de forma ordinària una reforma constitucional espanyola necessita una majoria política de 3/5 del congrés (ara, amb els resultats del 10 de novembre de 2019, en el millor dels casos hi haurien 200 diputats dels 210 necessaris per superar el primer escull) però quedaria el senat. Les 3/5 parts del senat (208) són 125 senadors, i sense el PP són 124, de manera que per molt poc, el procediment ordinari queda també frustrat. No obstant, el procediment permet que amb una majoria al senat (105 senadors) es pugui aprovar una reforma al congrés per una majoria de 2/3 dels diputats (234). Però com que com a molt hi ha uns suposats 200 a favor, com dèiem, ja es veu que és del tot impossible trobar una sortida espanyola a la demanda nacional dels catalans.

Tot plegat, també recordem-ho, sense poder tocar, ni remotament, el títol preliminar de la constitució espanyola, on es parla de la sobreprotegida indissoluble unitat de la nació espanyola. Un refugi d’espanyolitat al qual no renunciaria fàcilment el tribunal constitucional per tombar, a gratcient, una eventual reforma del títol territorial després de superar accidents quasi insalvables.

Finalment, també cal tenir-ho present, per avís a navegants, la singladura catalana dels partits independentistes per Espanya, toparia amb una eventual activació d’un referèndum espanyol per part de només 35 diputats del congrés, com preveu la constitució espanyola per ratificar canvis importants aprovats a les càmeres. Seria una campanya desigual, on les més viscerals visions espanyolistes farien inviable qualsevol tracte diferencial o singular per a Catalunya, tal com per molt menys ja s’ha viscut i experimentat.

Per tot això, és clar que no hi ha cap marge de negociació espanyola dins l’àmbit de la seva legalitat constitucional. Un fet que ERC, JXCAT i CUP saben sobradament però oculten per guanyar temps i ajornar la responsabilitat que tenen assumida amb el seu electoral de fer la independència, tal com es va decidir democràticament durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.

En darrer terme, i a la desesperada, atès que només hi ha disponible la majoria absoluta pelada en cas d’un acord d’investidura entre PSOE i ERC, quedaria poder rehabilitar un nou estatut per a Catalunya, com llei orgànica, reprenent el fil perdut del 2006, i tractant de driblar, amb molta imaginació i males arts jurídiques, la sentència del tribunal constitucional del 2010 i de ben segur un nou recurs d’inconstitucionalitat. En definitiva, una cursa d’obstacles sense una meta clara i un desgast permanent per a catalans i espanyols indistintament.

La independència, de forma unilateral, en canvi, ofereix una visió democràtica, a resultes del referèndum d’autodeterminació, que satisfà una solució de futur per a totes les parts, a més d’esdevenir un motor de transformació que pot estimular les millors potencialitats d’uns i altres. Per tot plegat, és pertinent desitjar que la suposada negociació en curs fracassi i es torni la veu als electors per tercera vegada, i les vegades que facin falta.

Llorenç Prats @llopratsara Advocat  3/12/2019