Bloquejar els pressupostos, siguin espanyols siguin catalans
JXCAT ha criticat obertament el suport incondicional d’ERC
als pressupostos espanyols. Dins del mateix sistema, JXCAT , al costat d’ERC, s’escarrassa
en demanar l’aprovació dels pressupostos catalans. Siguin pressupostos
espanyols siguin pressupostos catalans, ambdós són pressupostos de l’estat
espanyol. L’estat de les autonomies espanyol s’edifica com un sol conjunt i si
bé sembla més flagrant aquesta construcció per medi de l’aprovació dels
pressupostos des del Congrés ho és igualment des del Parlament.
La majoria social catalana representada amb prous diputats independentistes
al Parlament espera un gest d’afirmació nacional, més enllà de la retòrica
victimista que ha alimentat el sistema de partits actuals en els darrers quatre
anys. Per això, hom esperaria que, si més no entre els que es diuen coherents, el
bloqueig a uns comptes dependents i submisos fos una realitat. S’esperaria que
fos un gest de força democràtica i una expressió decidida més del mandat
democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del 2017.
Uns pressupostos econòmics sense tenir la base d’uns
pressupostos morals són exclamacions sense recorregut. I la prova d’això és que
siguin els espanyols o siguin els catalans la seva execució acostuma a ésser incompleta
i sovint, fins i tot, desviada. I la raó és que, ambdós, no responen a un
plantejament de democràcia directa, i la societat els mira amb distància,
àdhuc, persistent incredulitat.
La moralitat democràtica és el compliment dels deures
assumits. Les promeses electorals quan obtenen l’aval de la majoria esdevenen
dards incendiats que no es poden apagar a voluntat del gestor de torn. Són
mandats amb força coercitiva que han d’assumir els representants del poble. I
si aquests no els volen assumir el que han de fer és plegar i marxar.
Apartar-se del camí que la majoria entén imprescindible fer.
Quina mena de defensa de la dignitat de les persones poden emparar
uns pressupostos públics que no serveixen a les persones que els nodreixen? Els
pressupostos públics són dotacions financeres per fer possible serveis públics.
Aquests serveis es demanden per garantir uns drets bàsics d’accés a la salut, a
l’educació, a la seguretat,... però es vesteixen damunt d’un cos que no pertany
als seus beneficiaris. I per això, sorgeixen greus dèficits en salut, educació,
seguretat,... És el cas dels catalans. Que no poden vestir-se. Que van nus. Perquè
encara no han fet la independència que els hi van prometre.
La funció social dels pressupostos és clau i així serveixen
per protegir la dignitat de les persones a les quals s’implica. Però aquesta
implicació no prové d’una loteria o un costum. És fruit d’un lligam entre les
potestats recaptatòries (si cal amb força) i de gestió dels governs i la
població resident en general quan treballa i es queda. I aquest lligam es deu a
una cessió secular de funcions, a un repartiment de tasques acordat. Un lligam
que ja és mort des del primer d’octubre de 2017 quan els catalans van dir que
volien construir un nou marc de relacions en l’esfera pública. Perquè un nou
estat és això, noves vinculacions per anar a millor.
Llorenç Prats, @llorenprats , advocat, 15 de novembre de
2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada