Aturar la immigració i acceptar la diversitat
Hi ha massa prejudicis a l'hora de parlar de la
immigració. I tothom hauria de ser conscient que en algun moment els seus avantpassats
potser també van ser immigrants. La problemàtica dels nou vinguts és diversa i
té molta relació amb la forma en què s'estableix, a què es dedica i com
s'adapta.
Els partits conservadors, a Catalunya,
especialment, el Front Nacional de Catalunya, ja han pres partit. I a
darrera hora també Junts per Catalunya ho ha fet. Aliança Catalana, tot i les
seves proclames, ho centra tot en el rebuig a la cultura islàmica i no amb una
visió de conjunt dels beneficis i les febleses de la immigració.
Una visió conservadora, de centredreta, indica,
com passa arreu d'Europa, que la immigració s'ha de regular bé i establir-hi
uns límits clars. També planteja que les societats diverses culturalment són un
motor de progrés i en cap cas s'han de menystenir sempre que la identitat
territorial i central no estigui en perill o esdevingui residual.
Nosaltres coneixem bé la immigració econòmica,
aquella que busca les seves oportunitats de benestar. És una immigració que té
molts defensors: ocupen llocs de treball que ningú vol fer i manté els salaris
baixos dins la competitivitat empresarial. Però també hi ha la immigració
política, aquella que demana asil per obtenir protecció. I finalment, hi ha
la immigració obligada derivada de la reagrupació familiar o per altres raons.
Totes tenen prou justificació.
Però tot plegat té un límit. Un límit físic, en forma de pressió sobre l'habitatge, els serveis públics, la cohesió nacional o d'altres factors que no es poden ignorar. I els votants cada dia ho tenen més en compte respecte de les diverses opcions electorals. Per això, de cara al 12 de maig, un tema central serà la gestió de la immigració. Més asil polític, menys immigració econòmica, més estabilitat per a les comunitats ja existents dins els nostres territoris (amb treballs precaris o dificultats socials).
Hi ha barris on els autòctons es senten estranys, àdhuc estrangers. Hi ha situacions en
què els residents no tenen cap sintonia amb els seus nous veïns. La immigració
econòmica té pressa per situar-se i tensa tots els mercats, provocant reaccions
sorprenents. Grups marginals esdevenen bandes criminals seguint uns
comportaments normals ens els seus països d'origen. I les enquestes d'opinió
se'n fan ressò. Preocupa la feina però també la seguretat i la identitat
nacional.
Catalunya viu la doble amenaça de la immigració en
curs i de l'anterior, històricament coneguda com a "castellana" si no
té mecanisme per permetre la seva gestió eficient: protecció de la identitat
nacional catalana i oferta d'aquesta als nous (i antics) residents com una bona
opció per a ells.
El nostre país és sensible amb les poblacions que
pateixen les grans injustícies dels dictadors de tota mena (Afgans perseguits
pels talibans, Palestins empaitats pels Israelians, Sahrauís expulsats pel
Marroc...) però curiosament la nostra gran massa d'immigració és per raons
econòmiques. I és que Catalunya és un terra d'oportunitats, pel seu dinamisme
econòmic i per la seva tolerància. Dos actius que han donat una fama
extraordinària a aquest país, simbolitzat sovint a través del Barça.
Això és així per raons polítiques perquè l'asil polític va acompanyada d'una acció
exterior que Catalunya, sense estat per ara, no pot fer. Caldrà decidir-se si
realment es vol fer de la immigració una diversitat creativa i solidària i no
pas un focus de problemes i conflictes.
©
Llorenç Prats advocat @llorenprats 9 d’abril de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada